Saturday night fever

 

Comparació de l’anàlisi plàstic d’un cartell de pel·lícula i un cartell de musical.

SATURDAY NIGHT FEVER

Airí Dordas Perpinyà
Anàlisi de la Forma, el Color i la Composició Curs 2008/2009 Universitat Pompeu Fabra

1

ÍNDEX. 
   

Introducció.                                                                                                                                    3                      

Anàlisi plàstic del cartell de la pel∙lícula.                                                                                   4                                  Anàlisi plàstic del cartell del musical.                                                                                         6   Comparació dels dos anàlisi i conclusions.                                                                               8    Annex.  Cartell de la pel∙lícula.                                                                                                     9  Cartell del musical.                                                                                                         10     

                         
2

INTRODUCCIÓ.  Saturday night fever coneguda per molts de nosaltres com a “fiebre del sábado noche” és una  pel∙lícula  dirigida  per  John  Badham  l’any  1977.  Basada  en  un  article  publicat  en  una  revista  anomenat "Ritos tribales del nuevo sábado en la noche". Aquest reportatge busca reflectir la  cara oculta de la Nova York d’aquells temps; homosexualitat i la part marginal de la joventut  nord‐americana  que  busca  una  evasió  de  la  realitat  frustrant  en  les  discoteques,  clubs  que acollien  el  naixement  de  les  disco‐dancing.  Barris  novaiorquesos  que  recolliran  aquells  més  desarrelats  de  la  societat  però  que,  a  la  vegada,  seran  els  pilars  de  corrents  musicals  transcendentals dels anys 70 i 80.   La banda sonora ve de part de The Bee Gees i més tard esdevindrà un referent de la música  disco;  així  com  també  ho  faran  John  Travolta  i  els  seus inconfusibles  moviments  de  maluc  donant vida a Tony Manero, el protagonista del film.   Més tard, prop de l’any 2000 començaran a aparèixer musicals que portaran el mateix títol de  la  pel∙lícula  i  voldran  adaptar‐la  als  escenaris  teatrals  de  tot  el  món  a  partir  de  les  seves  cançons i coreografies. L’any 2009 arriba a Espanya, al teatre Coliseum de Madrid.     D’aquí surt la idea d’aquest treball. A partir del cartell de la pel∙lícula de 1977 i el cartell del  musical del 2009, s’analitzarà plàsticament(forma, color i composició) aquestes dos peces per  observar si, tot i que estiguin representades de forma diferent, transmeten el mateix esperit  de la “febre dels dissabtes a la nit” dels anys 70 novaiorquesos.  

                 

       
3ANÀLISI PLÀSTIC DEL CARTELL DE SATURDAY NIGHT FEVER, la pel∙lícula. 
  John Travolta movent el maluc  i alçant la mà dreta, Karen Lynn Gorney amb un vestit vermell  l’observa.  Sens  dubte,  sota  aquests  dos  personatges,  s’escriuen  les  lletres  “Saturday  Night  Fever”. Estem davant del cartell representatiu de la pel∙lícula que es converteix en la mare de la  música  disco  dels  anys  70.  Aquest  podria  ser  el principi  d’un  anàlisi  icònic  d’aquesta  imatge  amb un alt component referencial; no obstant, aquest treball es centrarà en l’anàlisi plàstic de  la imatge.       Les  formes  principals  de  la  imatge  són  els  dos  protagonistes  de  la  pel∙lícula;  John  Travolta  actua  com  a  forma,  Karen  Lynn  també.  La  seva  ubicació  és  central  i  la  seva  orientació  balla entre la perpendicularitat i l’obliqüitat(tensió entre tronc i extremitats dels personatges). Cap  dels  dos  guarden  simetria  amb  l’eix  vertical  al  que  es  situen.  Conjuntament,  formen  una  composició complexa que connota diversió, sorpresa i aventura. És una imatge que, a partir de  les  seves  dos  formes  centrals  i  el ...