Seminari Taifa, Versio Reduida

JORNADES D’ACTUALITAT,
Seminari Taifa,
Casal Popular Atzari, CUP Mataró
Gener de 2013
Aquest és un resum i transcripció de les anotacions que vaig prendre durant les 5 sessions que es van
realitzar al Casal Popular Atzari, impartides per membres del Seminari Taifa. No he completat amb més
informació. Hi ha molta més informació molt més ben exposada i desenvolupada en la pàgina webhttp://seminaritaifa.org. És possible que hi hagi errors, corregiu-me’ls i feu-m’ho saber! També és
possible que algunes sessions estiguin estructurades de forma diferent, ja que també va en funció del
ponent en cada cas. Finalment, poden haver coses en que no hi estiguem/eu d’acord. Aquest document
és tan sols el recull del que es va comentar en les sessions. Però jo encantada de treballar-hiun dia al
respecte. En qualsevol cas espero que sigui útil.1. BREU HISTÒRIA DE LA CRISI (per Joan Junyent)
Quan assumim com a causes de la crisi:
- Avarícia o la cobdícia
- Errors institucionals, en que el ens reguladors no són capaços d’entendre i regular les innovacions
financeres.
- Obsessió en la teoria basada en la fe cega en els mercats
- Tòpics basats en origen cultural: “avaríciadels EUA” “països del Sud vivint per sobra les
possibilitats”
- Errors polítics: Reserva Federal s’equivoca al permetre les hipoteques subprime, Banc Central
Europeu (BCE)  Atribució a errors polítics. No desregulat sinó regulat de forma incorrecte.
En realitat el que estem fent és donar explicacions simples i diagnòstics pobres. I una forma de
comprendre que això és així és quehistòricament s’han anat repetint les crisis en el sistema, per tant
assignar a errors puntuals o atzars és eximir al sistema de la responsabilitat.
De fet, en el capitalisme les CRISIS no són elements naturals i externs sinó que compleixen una funció
bàsica en el sistema, i s’assumeixen com a font de destrucció creativa o per a la reorganització del
capital.
El sistema capitalista es defineixen el cicle D (diners)  M (mercaderies)  D’ (més diners). Això implica
producció de matèria mitjançant una inversió inicial (material, energia, força de treball) per a convertir
diners (D) en més diners (D’). Aquest cicle té tant com objectiu i conseqüencia l’acumulació de capital. La
repetició cíclica d’aquest esquema és en general la lògica del capitalisme.
Tot i això, es tracta d’unprocés amb grans contradiccions internes. No sempre és possible que D’ sigui
major que D. Problemes de sobreproducció, dependència amb altres processos productius (fet que
genera desproporcions), competència inter-capitalista, etc, acostumen a ser problemes habituals
inherents al propi sistema.
I és que el capitalisme es construeix sobre una fal·làcia: la suma de decisions egoistesindividuals generen
el resultat global òptim.
Així doncs, les crisis són elements inherents al capitalisme, i aquest és incapaç d’eliminar-les, tan sols les
desplaça en el temps i l’espai. Així, hi ha un patró que es reprodueix: Els elements que permeten al
capitalisme sortir d’una crisi són els protagonistes i factors principals de la següent crisi.
- Què entenem per crisi?Etimològicament crisi es defineix com a ruptura o canvi. Al diccionari es defineix com aquelles fases o
circumstàncies difícils per a una persona, empresa, govern. En economia es defineix com totes aquelles
situacions que provoquen un descens del consum, un augment de l’atur i està relacionat amb un procés
d’acumulació del capital. Així, en realitat, el que fem és associar a la paraula crisi les sevesconseqüències
més que al seu significat. - Polítiques per a sortir de la crisi
Des del prisma capitalista seran aquelles que permeten que el procés d’acumulació del capital torni a la
normalitat (per exemple, una reforma laboral que permeti disminuir els costos inicials [de contractació] i
per tant aconseguim un marge major de beneficis en el cicle D – M – D’). Totes aquestes polítiques...