Servicios sociales. descenso a periferia

Quina és, sota el teu parer, la definició (o la tesi) de la Missió del treball social que defensa Aliena. R. en el seu llibre?

La missió del treball social que defensa Aliena R. és una missió basada en la prudència. En la que la informació, la orientació i l’assessorament són fundamentals.
La societat, assimila els serveis socials com la última xarxa d’ajuda. Després que ho hagin intentatautoritats competents (com educació, salut, etc), amics, familiars, etc. queden els serveis socials. Això, els educadors socials (i futurs educadors socials) ho hem de tenir sempre present, que acudirà gent, que no ha trobat més ajuda enlloc, per ells, som la seva última oportunitat. I encara que nosaltres veiem que tenen família, i podem pensar que haurien de recorrer a ells... Si no ho fan, esper algun motiu... I no hem de jutjar-ho ni anticipar-nos a les conclusions.
Al llibre, ens parla en nombroses ocasions de la importància que té la empatia. Una de les característiques que ha de tenir un educador social, i que és més difícil d’aconseguir del que sembla. Hem de procurar posar-nos a la “pell” de la persona que tenim davant, deixant de banda les nostres creences, estereotips ocriteris previs.
Per aconseguir aquesta prevenció i actuació de la que parlava, Aliena defensa un treball en conjunt, ja que “todos tienen la misma masa en sus manos: la persona”. I quan parlem de conjunt, parlem de les diferents institucions. Aliena ens vol dir, que si en comptes d’anar passant la persona amb problemàtiques diverses d’un lloc a altra, el que s’hauria de fer, es cooperar i treballartots conjuntament amb aquesta persona. Però, clar, això seria una utopia molt llunyana del que passa a la realitat, i del que molt em sembla, que passarà en un futur proper.
Aliena, ens vol fer veure en el seu llibre, que el treball social, ha de ajudar a que les persones puguin resoldre els seus problemes per arribar a un estat ideal (encara que aquest estat ideal sigui “només” satisfer lesnecessitats bàsiques). La feina del treball social, no hauria de consistir només en solucionar els problemes, si no en ensenyar a la gent a que ho facin elles mateixes. Ensenyar els medis. Això seria una manera de reparar i de prevenir. Com diu en una part del llibre: S’ha de “prevenir, pero también actuar cuando el mal ya está hecho”.
Enllaçant amb el tema de la prevenció, Aliena també ens vol ferveure, que els serveis socials haurien de ser per tots, no només dirigit a poblacions “excluides”. Si la societat no ho assimilés només a aquest sector de la població, tots aprendríem una mica més tant a com tractar a la gent que no té la mateixa sort que nosaltres (ajudant a integrar a aquestes persones dintre de la societat.. a la que pertanyen¡¡¡), i també aprendríem dels errors perevitar-los.

A que es refereix Aliena R. quan parla de perifèria? Quin concepte en té de la perifèria, i dels ajuts econòmics, i què n’opina de l’eficàcia dels recursos i dels èxits assolits?
Trobo que el concepte de perifèria, és un concepte subjectiu. Cadascú pot entendre una idea o una percepció diferent.
Jo, des del principi del llibre, vaig “imaginar-me” perifèria com tot el que engloba elsserveis socials (tant treballadors, usuaris, sectors, llocs d’actuació, etc.). Tot el mon dels serveis socials d’una gran ciutat. Crida l’atenció que faci servir un terme (perifèria) amb connotacions negatives, perquè perifèria ens sona malament, ja el terme, ens fa pensar en un terme desagradable, i si a això sumem el “descenso a” ens diu que baixem a l’últim esglaó de la cadena, al pitjor lloc de lasocietat.
Respecte als ajuts econòmics, una de les frases que més m’ha impactat del llibre, és “ No tienes dinero, no tienes programas, pocas competencias, escasos precedentes… haces lo que puedes, y casi lo que quieres. “
Amb aquesta frase (que li diu una treballadora social), crec que bàsicament està tot dit. El mon dels serveis socials, té pocs ajuts per tanta feina com té. No es pot fer...