Setmana Tràgica

HISTÒRIA
1. Què va ser la Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica va ser el conjunt d’esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

2. Quines van ser les causes de la Setmana Tràgica?
Les causes de la Setmana tràgica van ser:
Per una banda, hi va haver una mobilització molt impopular de reservistes cridats a una guerrad’interessos en un país tan remot com el Marroc, molt poc després del desastre de 1898, la data en què Espanya va perdre les seves colònies de Cuba i Filipines. Per una altra banda, també va tenir lloc una situació econòmica de crisi en el context d’una societat amb enormes diferències socials i amb unes condicions de vida molt miserables per a àmplies capes de la població. Finalment, hi va haver un pòsitanticlerical de llarga tradició, nodrit per la situació de privilegi i de poder de l’Església catòlica i alimentat per la propaganda anarquista i, molt particularment, per la demagògia lerrouxista.
La suma dels tres factors ja era realment explosiva, però el detonant de l’embarcament dels soldats als molls de Barcelona va ser decisiu per encendre la guspira.

3. Quins van ser els detonantsdel conflicte?
La gent recordava, no tan sols dels homes desapareguts al camp de batalla per defensar l’«honor» d’un imperi tan mal governat com insostenible, sinó també els soldats repatriats. Alhora l’antimilitarisme genèric de molts sectors socials s’havia exacerbat encara més.
En aquell moment encara era vigent a Espanya un sistema de reclutament que establia que el servei militar eraobligatori.
Finalment, en comptes d’enviar al Marroc soldats voluntaris, reenganxats amb prima, que cobrarien una pensió en cas de mort o invalidesa, o els anomenats «excedents de cupo» de les tres últimes lleves —és a dir, els reclutes ja allistats que no havien estat cridats a files—, el govern d’Antoni Maura va prendre el determini de tornar a enviar a la guerra reservistes que ja havien fet elservei militar i que deixaven a casa la família sense els recursos del seu salari i sense cap expectativa de poder cobrar pensió en cas de mort o invalidesa.

4. Quins interessos econòmics hi havia a la zona del Rif? A quins sectors socials beneficiaven?
Els interessos econòmics que hi havia a la zona del Rif venien donats per uns jaciments de ferro i de plom que hi havia en unes muntanyessituades a uns 25 km de distància de Melilla.

5. Per què els militars estaven interessats en aquesta aventura colonial?
Els militars estaven interessats en l’aventura colonial bèl·lica al nord d’Àfrica ja que els sous eren baixos i la manca de perspectives feien que molts d’aquests treballadors consideressin que una bona alternativa era substituir els escenaris de Cuba i Filipines.

6.Comenteu la posició dels socialistes dels republicans radicals del Centre Nacionalista Republicà i Solidaritat Obrera davant la revolta
Els socialistes, tant a Madrid com a Barcelona, havien pres el determini de plantar cara obertament als designis bèl·lics de Maura.
Als lerrouxistes els interessava reforçar el component anticlerical de la protesta, ja prou espontani per si mateix, i per això nos’estarien de recordar oportunament que el 25 de juliol es compliria el 74e aniversari de la primer crema de convents a Barcelona.
El Centre Nacionalista Republicà, van optar per sumar-se clarament a la resposta antibèl·lica, amb el jove Rovira i Virgili al capdavant.
Solidaritat Obrera es disposava a recollir la reivindicació anarcosindicalista de la vaga general per aixecar-la contra el reclutamentinjust i contra la guerra mateixa.

7. Per qui estava format el Comitè de Vaga?
Un socialista (Antoni Fabra Ribas), un anarquista(Jose Rodríguez Romero o segons una altra versió, Francisco Miranda), i un sindicalista (Miguel Villalobos Moreno, de nom real Jose Sánchez González).

8. Les autoritats de Barcelona van crear la Junta d’autoritats i van aprovar la llei marcial. Per qui...