Sobre el sentit de l'existència

FILOSOFIA
SOBRE EL SENTIT DE L’EXISTÈNCIA

Hi ha moltes preguntes que tothom s’ha formulat alguna vegada inevitablement i, potser, no tenen cap tipus desolució.
Com per exemple:
Per què i per a què existim? Per què morim? Què significa la mort? Que fem en aquest món? Quin sentit té la nostra existència?...

Perplantejar-ne millor aquest apartat, caldria tornar a plantejar-se la diferencia entre l’ésser humà i la resta dels animals en la pregunta sobre el sentit de les coses.
La filosofiacontemporània, en canvi, ha trobat unes possibles respostes a tot això. En general es poden classificar en tres tipus:

1. Sentit transcendent. Intenta buscar el sentit del’existència vinculant-la a algun tipus de transcendència de la qual no es té cap certesa absoluta. És a dir, l’existència es un pas per a la vida que hi ha desprès de la mort, la qualté més importància. A diferència d’altres èpoques no es sol acceptar el dogmatisme i reconeix l’àmbit religiós com una dimensió de l’expressió profunda de l’ésser humà.

2.Pessimisme vital. Es caracteritza per negar que es pot trobar cap sentit a la vida humana. D’aquesta actitud se’n deriva un gran i profund irrevocable pessimisme vital. Es potarribar a patir molt en el cas de tenir intenció de buscar un sentit a la vida i no trobar-ho.

3. Vitalisme. Es caracteritza per postular l’existència d’una força o impulsvital sense el qual la vida no podria ser argumentada.
La vida humana no té cap sentit predeterminat i tampoc no es possible ni desitjable cap tipus de forma detranscendència, a menys que es tingui la voluntarietat de buscar-ho.
Encara i així, es possible donar-ne un sentit a aquesta existència que faci que valgui la pena d’ésser viscuda.