El sentit de la vida

10/3/2011 Grup 1M (A) Societat, família i escola II Raül Casado Raich
EL SENTIT DE LA VIDA
1. Les persones construïm el nostre propi camí des quènaixem fins que ens arriba la mort, i és entre aquests dos actes on hi ha un moment on cada persona pren consciència de la seva existència.
Aquest fet mai es dona en un temps concret igual pertothom, sinó que comporta una sèrie de reflexions que segurament, passen a un temps diferent per a cada persona, a causa de les diferents circumstàncies de la vida.
Per saber de què existim, primer, hemd'observar-nos i reflexionar sobre nosaltres mateixos i en relació amb el món i les persones que ens envolten. Així prendrem consciència de nosaltres mateixos tan físicament com també emocionalment.Cadascú és responsable de la seva vida, dels passos del seu camí, i per tant dels seus actes i conseqüències. Viure la vida amb sentit, és buscar el què cada persona el faci sentir més realitzat i mésorgullós dels seus actes.
És important tenir unes inquietuds, que posin sentit a la vida d'una manera més personal, ja que òbviament, part del que ens fa sentir realment feliços són els vinclesemocionals que tenim amb les persones.
Hem de procurar sentir-nos a gust amb la nostra vida, i trobar els moments, els actes, les persones, etc...que ens acosten una mica més a la felicitat, i que pertant ens donen sentit a la vida.
Com diu Francesc Torralba, al llibre El sentit de la vida, no es pot relacionar el que realment dóna sentit a les nostres vides amb el que ens és útil. És a dir, el queens és útil no ha de ser necessariament el que dóna sentit a la vida.
Cal que cadascú busqui, el desig més íntim, el que neix de l'ànima, tal com diu Torralba cal trobar el desig fonamental i poderfer-lo realitat.
Crec que el ritme de vida que actualment portem ens impedeix fer aquest exercici d'aturar-nos i escoltar la nostra ànima. Cal que siguem conscients de que ho necessitem per donar...