Sobre La Llibertat (J.S. Mill): Capítol Quart

“Sobre la llibertat” de J.S. Mill


Estudi del capítol quart De los límites de la autoridad de la sociedad sobre el individuo
Amb les preguntes “¿Dónde está, pues, el justo límite de la soberanía del individuo sobre sí mismo? ¿Dónde comienza la autoridad de la sociedad?” Mill comença el capítol plantejant dos dels dubtes que torbem més repetidament al llarg del seu assaig. Mitjançant questesdos qüestions, vol desenvolupar un debat al voltant de la ruptura de l’equilibri entre individu i societat i el perill que aquesta última acabi absorbint els primers. En l’època que vivia, aquesta pèrdua de balanç s’havia començat a fer visible en els països que gaudien de llibertats més àmplies: Anglaterra i Estats Units. Cal fer menció, doncs, de la influència de l’obra d’un altre autorcontemporani a Mill: La Democracia en America, que esdevingué un punt de suport addicional a les teories de Mill. Com es veu al llarg del capítol la solució proposada pel filòsof anglès consisteix en diferenciar les esferes d’interès dels individus com a tals, de les de la societat general.

El filòsof anglès ja ens deixa clar, des del principi del capítol que rebutja la teoria del contracte social deRouseeau (aunque la sociedad no esté fundada sobre un contrato, y aunque de nada sirva inventar un contrato para deducir de él las obligaciones sociales) ja que el considera una metafora amb una excessiva càrrega metafísica donat que es tracta d’un contracte purament immaterial que implica l’existència d’un estat salvatge previ al que coneixem avui en dia. Tanmateix, continua el seu discurs defensantel model actualment conegut com a Estat de mínims (Desde el momento en que la conducta de una persona es perjudicial a los intereses de otra, la sociedad tiene el derecho de juzgarla, y la pregunta sobre si esta intervención favorecerá o no el bienestar general se convierte en tema de discusión.) És a dir, la intervenció de l’Estat només està justificada en cas que la conducta d’un individuperjudiqui al bé general de la societat. Mill considerava que la figura de l’Estat no podia posseir i influenciar les llibertats individuals ja que es convertiria immediatament en un signe d’antillibertat.

Una altre punt tractat en aquest capítol és el conseqüencialisme. Mill defensa que sempre que un individu sigui adulta, sana i educada debería existir libertad completa, legal o social, de ejecutaruna acción y de afrontar las consecuencias. Les paraules de l’autor estan emmarcades en un context en què la libertad de pensamiento o de acción en el individuo no debe tener otro límite que el perjuicio de los demás. Veient aquesta afirmació ens adonem del caracter refinat i purista del liberalisme de Mill. Tanmateix, no cal aprofundir gaire en les seves divagacions perquè aflorin els primersdubtes: realment existeix alguna acció que no afecti els altres? Personalment, opino que en el moment que prens una decisió en la vida pràctica, ja reporta conseqüències immediates en el teu entorn, i per tant les conductes independents i individuals de les quals Mill parla només existeixen en un àmbit teòric i freguen, gairebé, la utopia.

Adonant-se que les seves afirmacions podien ser relacionadesamb l’hedonisme i que alguns el podien acusar, no sense falte de motius, que el liberalisme extremat podia conduir a un individualisme ferotge i a un egoisme desbocat, Mill es va assegurar de defensar-se de tals acusacions mitjançant aclariments del tipus: En lugar de una disminución, lo que hace falta para favorecer el bien de nuestros semejantes es un gran incremento de los esfuerzosdesinteresados. Així doncs, només si tots actuem lliure però desinteressadament contribuïm a millorar el bé comú. Per tal de fomentar les accions per al benestar de la majoria, Mill defensa aferrissadament la importancia cabdal de l’educació en les nostres vides i considera que es asunto de la educación el cultivar las virtudes sociales y individuales por igual. De tal forma que los hombres deben ayudarse,...