Sobre l'amor durant la postmodernitat
Páginas: 4 (993 palabras)
Publicado: 20 de junio de 2015
L'AMOR
I
LES RELACIONS DE PARELLA DURANT LA
POSTMODERNITAT
Matrimoni
Patrimoni – Procreació – Xarxa de poder – Institució
Amor cortès
Ideal – Espiritual
Destructor –Inabastable
Cast
«El amorfeliz no tiene historia. Sólo el amor mortal es novelesco;
es decir, el amor amenazado y condenado por la propia vida»
«El romance se alimenta de obstáculos, de breves excitaciones y
separaciones; elmatrimonio, al contrario, está hecho de
costumbre, de proximidad cotidiana...»
El amor y occidente
Denis de Rougemont, 1939 – 1972
Crisi de l'amor romàntic
Amb el Romanticisme del segle XIX prenforça canònica la concepció de “l’amor romàntic”. Es tracta
d’un amor que concep la dona com un ser pur i elevat, com una instància ideal, per a l’assoliment de
la qual, cal que el pretendent pateixi.Aconseguir la pretesa suposa accepar un sacrifici ritualitzat per
part del pretendent, que té com a objectiu aconseguir l'amada.
Aquesta concepció amorosa ha experimentat una crisi a conseqüència deles tensions provocades
per la societat moderna i per la transferència de la lògica consumista a l’amor. Això ha suposat:
●
●
L'amor es desritualitza: l a concepció gradualista (progressió d’estadis)de l’amor de parella
comença a esberlar-se.
Sensualització de l'amor, es torna més físic, més banal i menys profund. Les normes de l'amor les
dicten la publicitat i la moda, els mitjans i laliteratura moderna. Deixa d'idealitzar-se i se
n'abandona la part més espiritual.
No obstant, segueix present la concepció de l'amor com a patiment. Considerem que l'amor és més
autèntic quan és méscomplicat.
Manifestacions més evidents: anys 50 i 60 s. XX → moderna cultura pop.
MODERNITAT I POSTMODERNITAT
LA CRISI ANÒMICA
Durant s. XX el frenètic i magne desenvolupament social condueix
a unacomplexificació del món que modifica qüestions molt
bàsiques pels individus:
●
●
●
Sentit de la realitat → la realitat perd força, tot sembla menys
plausible.
El jo es qüestiona la seva relació amb el...
I
LES RELACIONS DE PARELLA DURANT LA
POSTMODERNITAT
Matrimoni
Patrimoni – Procreació – Xarxa de poder – Institució
Amor cortès
Ideal – Espiritual
Destructor –Inabastable
Cast
«El amorfeliz no tiene historia. Sólo el amor mortal es novelesco;
es decir, el amor amenazado y condenado por la propia vida»
«El romance se alimenta de obstáculos, de breves excitaciones y
separaciones; elmatrimonio, al contrario, está hecho de
costumbre, de proximidad cotidiana...»
El amor y occidente
Denis de Rougemont, 1939 – 1972
Crisi de l'amor romàntic
Amb el Romanticisme del segle XIX prenforça canònica la concepció de “l’amor romàntic”. Es tracta
d’un amor que concep la dona com un ser pur i elevat, com una instància ideal, per a l’assoliment de
la qual, cal que el pretendent pateixi.Aconseguir la pretesa suposa accepar un sacrifici ritualitzat per
part del pretendent, que té com a objectiu aconseguir l'amada.
Aquesta concepció amorosa ha experimentat una crisi a conseqüència deles tensions provocades
per la societat moderna i per la transferència de la lògica consumista a l’amor. Això ha suposat:
●
●
L'amor es desritualitza: l a concepció gradualista (progressió d’estadis)de l’amor de parella
comença a esberlar-se.
Sensualització de l'amor, es torna més físic, més banal i menys profund. Les normes de l'amor les
dicten la publicitat i la moda, els mitjans i laliteratura moderna. Deixa d'idealitzar-se i se
n'abandona la part més espiritual.
No obstant, segueix present la concepció de l'amor com a patiment. Considerem que l'amor és més
autèntic quan és méscomplicat.
Manifestacions més evidents: anys 50 i 60 s. XX → moderna cultura pop.
MODERNITAT I POSTMODERNITAT
LA CRISI ANÒMICA
Durant s. XX el frenètic i magne desenvolupament social condueix
a unacomplexificació del món que modifica qüestions molt
bàsiques pels individus:
●
●
●
Sentit de la realitat → la realitat perd força, tot sembla menys
plausible.
El jo es qüestiona la seva relació amb el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.