Social

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

Treball en grup de l’article sobre la infantesa

“INFÀNCIA EN RIESGO SOCIAL... ¿DE QUIEN HABLAMOS?”

1. Resum
L’article tracta sobre algunes característiques i circumstàncies que envolten la infància en risc. Ja siguin personals, socials, culturals, econòmiques, etc.
A més a més, tracta de les actuacions o treballs que tenen que realitzar els educadorsi les educadores socials sobre els infants i joves. Ens referim a infants, tant nens com nenes, que sabem que tenen problemes, és a dir, que estan socialment inadaptats. En molts dels casos, els infants no tenen recursos per satisfer les seves necessitats més bàsiques i això fa que no puguin afrontar les situacions que se’ls i presenten amb èxit.
Aquestes mancances poden fer sortir estats osensacions on l’infant és vulnerable i té desavantatge per afrontar les dificultats.
El text ens parla d’una vulnerabilitat en concret, els maltractaments infantils. Aquests provoquen una relació disfuncional i distorsionada entre el responsable (pare o mare) i l’infant. D’altra banda, aquestes realitats adopten formes molt diferents. I la seva reacció cap a l’infant i la nostra resposta com aeducadors i educadores ha de ser diferent.
Malgrat que tractarem moltes situacions, hem de vigilar, com a educadors i educadores, de no establir unes relacions sentimentals, un vincle emocional fort, molt pròximes amb els infants perquè desprès aquestes situacions ens poden afectar en la nostra vida personal.

2. Aportacions individuals

He observat que en el text, dóna molta importància alvincle emocional entre l’educador i el subjecte. Són persones que per el motiu que sigui han estat sotmeses a un dolor emocional important abans o després de la causa. Això ha portat als subjectes a tenir una autoestima baixa i moltes vagades a la desconfiança. S’ha de millorar aquesta autoestima i aquesta inseguretat envers la vida i la societat. S’ha d’ajudar, no donar-li tot fet. Ha d’aprendre a serautònom. Però abans d’això s’ha d’establir el vincle el qual engloba la confiança, el diàleg, la comprensió i l’afecte.
Saber veure el conflicte des del punt de vista del subjecte, és essencial per dur a terme un bon tracte amb el subjecte i comprendre’l, i sobretot trobar una bona solució per ajudar-lo. D’això se’n diu empatia, i tot educador n’ha de tenir.
Per últim remarcar la relacióentre educador i subjecte. S’ha d’establir un bon vincle emocional però s’ha de tenir clar que l’educador és un professional i és la seva feina. No es pot agafar moltes confiances amb el subjecte ja que pot suposar una gran decepció del subjecte cap a l’educador o viceversa.

El text tracta sobre la importància del paper que agafarem com a educadors i educadores socials. Serem models i referents.Acompanyarem en processos personals, incidirem educativament en la vida dels infants i descobrirem i potenciarem les seves diferents habilitats i capacitats.
Aquestes i moltes més són les qüestions que ens hem de plantejar, perquè les haurem de dur a terme, perquè haurem de ser capaços d'afrontar-les i superar-les totes amb infants molt diversos. Amb infants que estaran predisposats a confiar ambnosaltres o no. Infants que hauran passat experiències traumàtiques o no.
D'aquesta manera, la tasca d'un educador o educadora no només és educativa, sinó també, o potser sobretot, tractarem l'àmbit personal de cada infant. D'aquesta manera, com a educadors i educadores haurem d'estar disposats a tocar i treballar en tots els camps. I jo, personalment, ho estic.

És important per un educadorsocial tractar els nens i nenes que pateixen una infància de risc per ajudar-los a que s’integrin a la societat i aquesta no els abandoni.
Per mirar de que el nen s’integri en la societat l’hem d’ajudar fent que hi hagi una bona relació amb els pares i en l’entorn on viu. D’aquesta manera el nen tindrà més autoestima i li serà més fàcil establir relacions amb la societat amb qui ha de conviure....