Socialització i autonomia

SOCIALITZACIÓ I AUTONOMIA
- Fixa’t com vivim i aprèn-ne. D’això en diem socialització o transmissió de les maneres de viure que una societat ha fet seves.
- Pensa com t’agradaria viure. D’això en diem autonomia o capacitat per decidir per un mateix com vols viure i per organitzar correctament, juntament amb els altres, la societat.
Si ho combines es quan arribes a una vida amb valors.Aquestes dues inclinacions semblen antagòniques: formar part d’una col•lectivitat i ser nosaltres mateixos.
APRENDRE A VIURE
Aprendre a viure una vida amb valors vol dir:
Aprendre a ser = autonomia (pensar i fer per un mateix) + projecte personal (com m’agradaria ser i què m’agradaria fer).
Aprendre a conviure = ser empàtic (saber posar-se en la pell dels altres) + altruista ( estar disposat a fercoses en favor de les altres persones)
Aprendre a formar part d’una societat = ser cívic (respectar les normes i els hàbits socials) + participar (intervenir amb opinions i treball per millorar la vida pública)
Aprendre a habitar el món = ser sostenible ( no destruir la naturalesa) + buscar la justícia global (aprendre a aplicar els valors més enllà de les fronteres del propi país)
AUTONOMIAÉs una capacitat que s’adquireix. Als divuit anys, amb la majoria d’edat, s’aconsegueix l’autonomia jurídica, és a dir, s’obtenen tots els drets i totes les responsabilitats que reconeix la llei.
L’autonomia és la capacitat que permet a les persones prendre per si mateixes les decisions que afecten la seva vida, i fer-ho de manera reflexiva i responsable.
- L’autonomia és llibertat per prendreles pròpies decisions.
- És reflexió per prendre les pròpies decisions sense precipitar-se.
- És responsabilitat per decidir sense perjudicar a ningú.
Per prendre una decisió de manera autònoma:
1. No precipitar-se.
2. Escoltar totes les idees.
3. Reflexionar.
4. Fer el que has decidit.
La paraula autonomia prové de dos termes grecs: AUTOS, que significa propi o per si mateix, i NOMOS, quesignifica llei o norma. Llavors ens remet a la idea de manar-se a un mateix. Diem que una persona és autònoma quan obeeix normes morals que ella mateixa s’exigeix, sense deixar-se endur per pressions externes o pels capricis del moment.

AUTONOMIA I JUDICI MORAL
El psicòleg Lawrnece Kohlberg va estudiar l’evolució del judici moral, és a dir, la capacitat per diferenciar el que està bé i el queestà malament. La seva aportació diferencia tres nivells en el desenvolupament del judici moral:
1. Interessos individuals. Els interessos personals prevalen per sobre de qualsevol altre criteri a l’hora de jutjar la bondat o la maldat d’un fet. La por per un càstig condiciona el judici moral.
2. Les normes. Prenen com a referència les regles socials i les expectatives que els altres tenensobre un mateix. La persona jutja en funció d’allò que els altres esperen d’ella.
3. L’autonomia de pensament. La persona jutja en funció dels criteris de la seva pròpia consciència.

LES DIFERÈNCIES HOME-DONA, SÓN NATURALS?
El sexe és un fet biològic determinat per la diferència cromosòmica, pels òrgans sexuals femenins o masculins i pels caràcters sexuals secundaris.
Les diferències biològiquessón un fet inqüestionable. Però la majoria de cultes atribueixen a homes i dones diferent capacitat, intel•ligència, interessos i actituds. Aquest conjunt de formes de comportament diferents segons el sexe és el gènere.
El gènere no és un fet biològic, sinó un fet cultural. Les persones arriben a adquirir un gènere a través de l’educació i del que s’espera d’elles. D’altra banda , com qualsevolfet cultural no és el mateix ara que fa 50 anys.

DE LA DIFERÈNCIA A LA DESIGUALTAT
Totes les societats comparteixen trets del que s’ha anomenat patriarcat, un sistema basat en el poder d’un sexe sobre l’altre i que, per tant:
- Atribueix a la naturalesa les desigualtats entre homes i dones.
- Atorga a l’home un paper central i superior, considera la dona ciutadana de segona i supedita les...