Sociedad Griega y situacion de la mujer

II.- Societat grega.

Temes de Cultura per a les P.A.U.

5.- ELS GRUPS SOCIALS: LLIURES, METECS I ESCLAUS
_____________________________________________________________
1.- EL CIUTADÀ LLIURE:
El dret de ciutadania en el món grec, per regla general, el proporcionava el naixement,
l’herència de sang. No es tractava, doncs, de néixer a la ciutat, sinó que calia que ja el pare (i en
Atenestambé la mare a partir de mijans del s. V a.C.) fora ciutadà. Però, a més, per a accedir a la
ciutadania el nounat havia de ser reconegut públicament pel seu progenitor. I no sempre es feia,
sobretot quan el fill era il·legítim.
Tanmateix s’ha de tenir en compte que ni les dones ni els xiquets eren ciutadans, de
manera que només ho eren els barons majors de 18 anys censats en un demo (δῆμος).
AEsparta hi havia altres problemes. Com que la seua preocupació era mantenir un bon
exèrcit, les qüestions de salut afectaven el futur dels nounats. El Consell d'Ancians examinava la
constitució física de cada xiquet i, si aquest estava sa, s’autoritzava la seua criança. En cas
contrari, però, era despenyat des de l’alt d’una muntanya.
Aquest primer grup de ciutadans formaven l’anomenat grupde ciutadans naturals. Però
hi havia d’altres tipus de ciutadans, com per exemple els que havien adquirit la ciutadania en
funció d’algun acord polític entre ciutats. De fet a partir del s. IV a.C. van proliferar entre els
distints estats grecs els convenis de concessió de la ciutadania, l’anomenada isopoliteia
(ἰσοπολιτεία), el que hui anomenaríem de doble nacionalitat.
Entre els drets delciutadá atenès destacaven:
- assistir, intervenir i votar a la Assemblea;
- presentar-se a magistrat (segons la edat i els requisits patrimonials);
- ser jurat als tribunals (a partir dels 30 anys);
- participar en cultes i festivals religiosos i socials;
- dret de propiedat a l’Àtica; etc.
Entre les obligacions, també a Atenes, podem citar:
- pagament d’impostos (εἰσφορά);
- sufragar (elsrics) mitjançant liturgies (λειτουργίαι) obres socials i espectacles.
- servici militar; etc.
La pèrdua de la condició de ciutadà o ἀτιμία suposava la privació de determinats drets,
i en ocassions l’exili i la confiscació de terres. Aquesta ἀτιμία, al igual que la ciutadania, era
hereditària i, per tant, passava de pares a fills.
2.- ELS METECS:
A les póleis gregues, abanda de la minoriaprivilegiada que gaudia de la ciutadania, hi
havia també estrangers (ξένοι), majoritàriament grecs procedents d’altres ciutats, que s’hi
havien establert de forma permanent per a desenvolupar qualsevol activitat. Aquestos van ser
tan importants en època clàssica que moltes ciutats van establir per a ells estatuts especials. Tots
van rebre el nom de μέτοικοι, metecs, “els cohabitants o residents”.Una vegada que eren presentats davant de les autoritats per un ciutadà que l’avalara
(προστάτης) i empadronats en un demo, podien exercir immediatament els seus oficis i gaudir
d’una sèrie de drets. Però no tenien drets polítics (ni accés a les magistratures, ni a la
Assemblea, ni dret a la possessió de terres, etc.); sí que podien, en canvi, iniciar lliurement
qualsevol activitat ibeneficiar-se dels mecanismes econòmics. Per això, la majoria dels metecs
eren artesans i comerciants.
Hi havia una altra forma de acceser al status de metec: a Atenes, per exemple, se’n
convertien automàticament els esclaus alliberats pel seus amos. Per tant hem de distinguir entre
citadans (lliures amb ciutadania) i metecs (lliures sense ciutadania).

189

II.- Societat grega.

Temes deCultura per a les P.A.U.

Entre les obligacions dels metecs podem destacar:
- pagament d’un impost especial (μετοίκιον);
- formar part de l’exèrcit de la ciutat;
- obeir les lleis de la ciutat; etc.
3.- ELS ESCLAUS:
La condició d’esclau era pràcticament la mateixa en tota Grècia. L’esclavitud era una
institució admesa per tots, que ningú no va qüestionar, entre altres coses perquè constituïen...