Sofistas

. Unitat 1. Activitat 1
PAC 1: PRESOCRÀTICS, SÒCRATES I ELS SOFISTES.

A) El qüestionari.

1. Descriu la circumstància intel·lectual que va permetre el pas del mite al “logos”.
El pas del mite al logos és com un procés de ruptura que es concreta en la substitució dels continguts mítics pels continguts lògics, és a dir, per les idees; aquest fet aniria precedit per un períoded'irreligiositat, i en seria una conseqüència, es a dir, aquest pas (que és l'origen de la filosofia) rau en el nou tractament que es dóna a l'entramat lògic del mite, un tractament radicalment nou i que s'oposa a les formes d'expressió de la tradició mítica, concretament a partir del segle V aC, quan les circumstàncies socials i intel·lectuals fan palesa la inadequació del llenguatge dels mites.

2.Relaciona el pensament dels diferents milesis entre ells (cerca semblances i coincidències)
Els representants de l’Escola de Milet que foren Tales de Milet, Anaximandre i Anaxímenes, coincidien en l'observació metòdica de la natura, és a dir, l’univers, i la seva conclusió de que malgrat la disparitat de fenòmens i cossos existents, calia que hi hagués un principi unificador (anomenat arjé), que podiaexplicar racionalment el principi de la physis, és a dir, de les coses que realment són; així doncs, la cosmogonia ja no apareixia lligada la teogonia.
Tales troba aquest principi unificador en l’aigua, Anaximandre en l’àpeiron, aquesta substància que representa allò que és comú, allò que és aire, terra, aigua i foc, però
que no és cap d'aquests elements, és "el diví" que dóna origen a tot(l'indeterminat, allò que no té límits), i Anaxímenes, que considerava que ho era l'aire, fluid per excel·lència, aquesta substància, afirmava, es transforma en les altres coses a través de la rarefacció i la condensació. La rarefacció genera el foc, mentre que la condensació el vent, els núvols, l'aigua, la terra i les pedres, a partir d'aquestes substàncies es crea la resta de les coses.

3. Quin ésel paper dels números en el pensament dels pitagòrics?
Els pitagòrics, que deuen el seu nom a la influència que sobre ells va tenir el filòsof presocràtic Pitàgores, eren una organització grega d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs, que creien que totes les coses, en essència, són nombres.

4. Al teu parer quina és la importància del pensament de Parmènides?
La importància del pensamentde Parmènides és el descobriment de l'ésser com a objectiu fonamental del pensament, i com aquest s'endinsa en el terreny del poeta i li arrabassa la facultat de dir la veritat, ja que segons ell tant la veritat com l'error són deduïts; aquest raonament és totalment aliè a la visió mítica.

5. Relaciona “physis” i “arkhé” en el pensament presocràtic.
Els primers filòsofs centraven el seu interèsen l’estudi de l’univers, és a dir de la physis (del grec Φυσις “natura”), de les coses que realment són; van prendre la physis o naturalesa com a objecte principal de les seves investigacions, l’origen de la qual van atribuir a diferents elements materials, com l'aigua, l'aire o l'indeterminat (l’àpeiron), als quals consideraven el principi o “arkhé” del qual procedeix la realitat que coneixem.6. En la teva opinió, hem de contraposar necessàriament Heràclit a Parmènides?
No necessàriament; tenien ambdós grans diferències però també punts en comú. Ambdós creien que la filosofia era l’única manera d’arribar a la veritat i que el ser és intangible i no té lloc en el món material; tanmateix si es contraposaven, per exemple, en la seva concepció del ser, per Heràclit el ser es manifestacom un esdevenir perpetu i és i no és, ja que l’univers està en un constant fluir (panta rei “tot flueix”), per Parmènides, en canvi, el ser és i és estàtic i no pot no ser; per una altra banda Heràclit creia que l’essència del món no pot ser captada degut al seu constant canvi, Parmènides, en canvi, creia que si pot el pensament captar l’essència del món tal i com és.
La clau fonamental de la...