Sostenibilidad

1. LES NOVES TECNOLOGIES I EL CIUTADÀ
La tecnologia és el factor més important per als éssers humans a l'hora de gaudir de les
comoditats de la vida moderna. A mesura que el seu desenvolupament progressa els
requeriments per cobrir-les incrementen i es generen noves necessitats que prèviament no
existien. Així doncs, es desenvolupen noves tecnologies que ens permeten aconseguir-les. Lageneració d'aquestes comoditats no està exempta de la producció d'efluents residuals en tots
els mitjans.
Fins a fa pocs anys els fenòmens ambientals eren considerats a posteriori, una vegada ja
s'havien produït. No existia el concepte de prevenció de riscos, d'orientació a sistemes, i
sobretot, no es treballava amb la visió de Sostenibilitat. Això va provocar que els nivells de
contaminació iels desequilibris socials s'agreugessin en tots els sistemes, la qual cosa va
donar pas a una nova generació de necessitats, provocades per la submissió de la naturalesa
per la mà de l'home.
Amb el temps hem desenvolupat la necessitat de concebre sistemes sostenibles, en els quals
els balanços de matèria i energia siguin pràcticament nuls; i encara que, és evident que, avui
dia la formad'aconseguir sistemes sostenibles, pansa primerament per modificar les nostres
maneres de vida i les nostres pautes de consum, la tecnologia continua desenvolupant un
paper fonamental per cobrir aquesta demanda.
Impacte social de les noves tecnologies
Les noves tecnologies han comportat també un canvi cultural enorme en la forma d'estudiar,
aprendre, comunicar-se, entretenir-se, etc. En termesglobals fan la vida de les persones més
simple i còmoda. Disminueixen el temps de treball dedicat a la llar, ens permeten mantenir-nos
informats del que succeeix en llocs del món remots, podem comunicar-nos amb persones a
milers de quilòmetres de distància, ens faciliten les comprar sense sortir de casa, ens distreuen
i entretenen, ens donen accés a una infinitat d'informació, etc.
Encara ambaixò, no tots els seus efectes són positius. Si ens fixem exclusivament en el punt
de vista del consumidor com a ciutadà, veurem els múltiples impactes que tots aquells
beneficis amaguen.
Els sectors més joves de la població són habitualment els més afectats. L'expansió de l'ús dels
ordinadors per comunicar-se amb els amics i conèixer gent noves ha comportat una alteració
dels seus hàbitssocials. La seguretat que genera la pantalla per no haver d'enfrontar-se cara a
cara amb els altres, modifica els comportaments socials de molts joves fins a l'aïllament físic.
D'altra banda, disminueix l'activitat física i altera els hàbits alimentosos quan els temps
invertits incrementen significativament.
En general, el consumidor es veu sotmès a un procés de *autosugestión de la demandad'aquestes noves tecnologies. La publicitat i la pressió social dels mitjans de comunicació ens
empenyen a la renovació dels mòbils, els MP3, els cotxes o fins i tot els electrodomèstics abans
de la fi de la seva vida útil. Ens impulsen a la compra de productes que fins a la seva aparició
al mercat no concebíem com una necessitat.
La bretxa digital
D'altra banda, les tecnologies de lainformació i comunicació han portat amb si el que s'ha
denominat bretxa digital, és a dir, «la separació que existeix entre les persones (comunitats,
estats, països…) que utilitzen les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC) com una part
rutinària de la seva vida diària i aquelles que no tenen accés a les mateixes i que encara que
les tinguin no saben com utilitzar-les».
Segons les dades delWeb Internet *World *Stats, en 2006 ja existien unes diferències
enormes en el grau de penetració d'Internet entre països rics i pobres. Mentre Estats Units
arribava a un 70% de la població amb accés a Internet i Europa a gairebé un 40%, altres
països com Amèrica Llatina i Àfrica només arribaven a un 16% i a un 3,5%, respectivament.

Aquestes xifres són un reflex de les grans diferències...