Sssss

GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA I FRAGMENTACIÓ SOCIAL

Quan anomenem globalització volem dir mundialització o internacionalització de la producció i dels intercanvis. Així doncs, una societat (és cert que aquestes xarxes estan controlades per les potències dominants, EUA, Londres). Però la idea és la d’una mobilitat il·limitada de les informacions, les idees, els capitals, i fins i tots els éssershumans, de tal manera que nosaltres pertanyeríem a una societat mundial.
És dóna aquesta integració de tot o gairebé tot en un sistema mundial. En determinats països, ni per molt reduïda que sigui la seva influència, mai és inexistent i sobretot, els fluxos continus i canviants d’intercanvis permeten, que s’escampin pel món productes o símbols procedents d’aquest o aquell petit país (evidentment elspaïsos + importants en treuen +profit). Ex: Itàlia.
N’hi ha que s’oposen a l’actual organització econòmica, anomenats els moviments d’antiglobalització o altermundialistes. Un moviment que accepta la idea general de mundialització, l’ampliació dels intercanvis o les xarxes fins als confins del món, peròque reclama una altra distribució dels poders de decisió i dels resultats, tant materials comd’altre tipus: els que surten més beneficiats són els països mitjans.
Pel sociòleg, el significat + important de la globalització és totalment diferent. El que li interessa no és la mundialització dels intercanvis o del poder financer, és l’accès a un cert nombre de béns de consum.
El que atribueix la seva importància sociològica (del que s’encarrega la sociologia, o la part que toca a lasociologia) a la globalització és que només afecta les activitats econòmiques. No existeix gairebé cap institució política, social, cultural, religiosa, que sigui capaç d’actuar i de desenvolupar una estratègia mundial. Ja no som capaços d’imaginar una societat els elements del qual siguin interdependents. Mentre els seus elements econòmics troben la seva lògica en l’àmbit mundial, els altres elementsd’aquesta societat, les seves altres institucions situades en nivells més baixos ja no poden influenciar ni interpretar correctament els fets econòmics, la lògica dels quals es pot detectar a escala mundial.
En particular, els països Europeus, encara que hagin unit una part de les seves forces en la Unió Europea, no tenen gairebé cap possibilitat d’incidir en decisions preses als Estats Units, siguiper exigències econòmiques, sigui per les polítiques econòmiques, socials i internacionals de cada país. Aquest escenari, correspon amb la definició de capitalisme. Aquest últim sempre ha constituït un element essencial del desenvolupament econòmic, pq correspon a l’alliberament de les forces econòmiques respecte als sistemes de control o de regulació que provenen d’altres camps institucionals i enlimiten la capacitat i la iniciativa i èxit de l’economia. Però al món actual aquesta compensació anti o post-capitalista no es nota gaire; Vivim una fase de capitalisme total. Després de la II GM, els capitals privats eren febles arreu, però van ser els estats qui es van encarregar tant de la reconstrucció. Durant els anys 70, vam veure que aquestes economies dirigides per l’Estat desapareixien oeren reconquistades per fluxos econòmics i influències polítiques organitzades des d’un punt de vista liberal, és a dir, en relació directa amb les possibilitats d’incidir en el mercat. Vam entrar aleshores en un període de fort desenvolupament capitalista. Parlem del neoliberalisme. L’opinió pública s’adona cada vegada amb més força d’aquesta impotència de les forces polítiques i socials percontrolar l’economia. Tothom està alarmat per l’augment massiu de la precarietat laboral i l’increment de les desigualtats socials. Es pot dir que la imatge clàssica de l’escala social s’ha trencat per dos punts: per una banda d’una distància creixent que separa una elit internacionalitzada del conjunt de societats nacionals i , d’altra banda, d’una àmplia població dominada per l’exclusió i la...