SUBJECTE EDUCATIU I EDUCACIO SOCIAL

BASES PER L’ACCIÓ EDUCATIVA AMB LA INFÀNCIA
2010-2011 PAC1: Les categories sobre la infància a l'actualitat l NURIA COLOMER COMPTE


A finals del s.XIX l’ higienisme significà recórrer tan a raons instrumentals(practiques/econòmiques) com ètiques per justificar una intervenció social en nom de la millora o el progrés de la humanitat. Es pretenia, a partir de la prevenció, una societat sana, sanejada per l’eradicació i/o el control directe d’allò definit com a perillós (Nuñez,2005).Tanmateix, l’ideal il•lustrat d’una societat més justa per la humanitat no només no s’ha produït, sinó que assistim a unaugment accelerat de desigualtats socials i processos creixents d’individualització. Canvis societaris profunds que fan replantejar noves anàlisis i descripcions de la modernitat recent: Modernitat reflexiva, processos d’individualització i Neohiginisme.

Els actors socials amb la proliferació de la producció dels sabers han adquirit la capacitat de “Sospesar les opcions i les conseqüències delsseus actes mitjançant un procés d’anàlisi que els allibera de les fortes determinacions institucionals i societàries que restringien les seves decisions” (Leopold,2011). El subjecte és alliberat dels condicionaments sistèmics fruit d’una major reflexivitat que l’habilita per construir la seva pròpia biografia, però alhora, ha d’assumir individualment el risc de les seves decisions. Si bé elsteòrics de la Modernitat reflexiva, Beck i Giddens, emfatitzen el procés d’individualització com un alliberament del subjecte hi ha perspectives crítiques en el marc d’aquests processos quan es tracta de persones excloses o precàriament incloses en la vida social. Si bé la consideració del risc social pels primers implica que tots els individus tenen la mateixa possibilitat de fer-se càrrec de decisionslliurement preses i construir la seva pròpia biografia sospesant el càlcul dels riscos en les seves eleccions, els segons qüestionen els efectes en persones en situació de dificultat social, en tan que en la contemporaneïtat no només s’incrementa la generació de riscos sinó que es fragilitzen els suports col•lectius. És en aquest sentit que Castel apunta que els subjectes han de carregar “Con elpeso de si mismos y de la conducción de sus vidas, con recursos muy escasos” (Castel,2004:86)
Per Castel la cultura del risc fabrica perill ja que s’han perdut els sistemes de seguretat clàssics que contrarestaven els riscos socials (Leopolt,2011). Per l’autor, existir positivament implica la capacitat de desenvolupar estratègies personals, disposar de certa llibertat d’elecció en la conduccióde la vida i gaudir de suports col•lectius: “Se es más individuo, cuando se puede disfrutar de soportes colectivos [...] Cuando esto falta se es un individuo por defecto”, de manera que aquell individu que no gaudeix de bases sòlides, malgrat la llibertat que atorga la reflexivitat, esdevé un “individu en sentit negatiu”. Si en la societat industrial i l’estat de benestar la proteccióinstitucional i els suports col•lectius atorgaven certa seguretat simbòlica, en la modernitat reflexiva l’individu es queda sol, carregant amb el pes de la seva responsabilitat en una societat heterogènia i plena de desigualtats. Obligat a ser lliure el subjecte està en risc constant.
Als darrers anys els profunds canvis tecnològics i socials lligats a la creixent individualització han derivat a laproducció de noves esferes de saber i per tant a una nova forma de gestionar allò social. Des d’aquesta perspectiva la construcció biogràfica no s’atribueix a “Causas ajenas, sino a aspectos del individuo” (Beck,1998) de manera que per abordar allò social es recórrer al càlcul del risc, a través de certs indicadors o paràmetres diferencials que permeten als experts no només el diagnòstic del símptoma...