Suspens a lèducació
Páginas: 2 (390 palabras)
Publicado: 30 de noviembre de 2011
30 MINUTS. Suspens a l´educació mercedes sánchez díaz
El que deixa clar aquest reportatge és que l'educació, tal com la tenim enfocada, corre un greu perill.Mentre veia el vídeo he pres algunes anotacions i m'agradaria recalcar algunes de les expressions que han dit els protagonistes:
.... Bons alumnes que viuen en clandestinitat ....
.... S'hauniversalitzat la mediocritat ....
.... Per què un excel · lent si em conformo amb un suficient ...
Aquestes paraules m'han cridat molt l'atenció perquè, si no recordo malament, és totalment lavisió oposada al temps en què nosaltres érem els dels pupitres, i d'això no fa tant de temps. ¿Què ha canviat tant perquè la diferència sigui tan gran?
Diuen que el fracàs escolar que vivim a Espanya ésdegut, entre altres coses, a la problemàtica social que cada adolescent porta darrere, i que el context en què es troba i els estudis dels pares és un factor molt important. No obstant això jo crecque el context no és definitori, és a dir, un nen amb una vida acomodada no implica màxima atenció per part dels seus pares i un amb una vida més modesta tampoc significa abandonament familiar. El quevull dir és que, encara que el context és important, més ho és encara la coordinació família-educació. Si els pares s'impliquen, s'interessen, s'esforcen i ajuden a que el seu fill adquireixi lesresponsabilitats que li corresponen, el camí a les aules serà molt més suportable i satisfactori.
Són molt importants les iniciatives d'alguns centres que busquen solucions més individualitzades per aaquells alumnes que estan a la vora del fracàs o abandonament escolar. Per a això es necessiten professionals preparats i motivats per exercir aquest paper, persones realment implicades i compromesesa treure el màxim rendiment d'uns nens que encara no saben tan sols quin és el seu potencial.
Finalment em quedo amb les paraules del director de l'IES Lauro, Jaume Casanovas, que diu que...
El que deixa clar aquest reportatge és que l'educació, tal com la tenim enfocada, corre un greu perill.Mentre veia el vídeo he pres algunes anotacions i m'agradaria recalcar algunes de les expressions que han dit els protagonistes:
.... Bons alumnes que viuen en clandestinitat ....
.... S'hauniversalitzat la mediocritat ....
.... Per què un excel · lent si em conformo amb un suficient ...
Aquestes paraules m'han cridat molt l'atenció perquè, si no recordo malament, és totalment lavisió oposada al temps en què nosaltres érem els dels pupitres, i d'això no fa tant de temps. ¿Què ha canviat tant perquè la diferència sigui tan gran?
Diuen que el fracàs escolar que vivim a Espanya ésdegut, entre altres coses, a la problemàtica social que cada adolescent porta darrere, i que el context en què es troba i els estudis dels pares és un factor molt important. No obstant això jo crecque el context no és definitori, és a dir, un nen amb una vida acomodada no implica màxima atenció per part dels seus pares i un amb una vida més modesta tampoc significa abandonament familiar. El quevull dir és que, encara que el context és important, més ho és encara la coordinació família-educació. Si els pares s'impliquen, s'interessen, s'esforcen i ajuden a que el seu fill adquireixi lesresponsabilitats que li corresponen, el camí a les aules serà molt més suportable i satisfactori.
Són molt importants les iniciatives d'alguns centres que busquen solucions més individualitzades per aaquells alumnes que estan a la vora del fracàs o abandonament escolar. Per a això es necessiten professionals preparats i motivats per exercir aquest paper, persones realment implicades i compromesesa treure el màxim rendiment d'uns nens que encara no saben tan sols quin és el seu potencial.
Finalment em quedo amb les paraules del director de l'IES Lauro, Jaume Casanovas, que diu que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.