Tòpica major horaciana

Horaci fou un poeta literari i satíric llatí. La principal aportació teòrica d’este autor és l’Epístola als Pisons, una carta adreçada als fills de Pisó, amic del poeta, on explica des d’un todidàctic i alliçonador dóna consells enfocats a la doctrina poètica. A continuació, es transcriuran i explicaran diferents fragments d’esta obra amb la intenció d’assenyalar els diferents tòpics majors, quesón ars (tècnica), ingenium (inspiració), verba (paraules), res (contingut), delectare (plaure) i docere (instruir).
En els primers apartats del text, l’autor ens parla de la cohesió que had’esdevenir en el text, tant en el seu equilibri com en la connexió entre les seues parts. A més, desenvolupa unes regles bàsiques per a compondre una obra literària.
Quant a les dualitats horacianesd’ars/ingenium, l’autor en parla a la quinzena part del text, concretament en: “Escriuré, doncs, a l’atzar, com en plagui? O, creient que les faltes totes em veuran, aniré segur i caut, dintre els límits onvènia no necessiti esperar? Só lliure, aleshores, de blasme; no mereixo lloança, però. Vosaltres, els còdexsa grecs no deixeu de les mans, regireu-los de nit i de dia.” Ací, Horaci advoca per la tècnicad’ars, però finalment valida les dues opcions.
La idea de les tècniques de verba/res es tracten a la part número díhuit. El passatge és el següent: “Una faula amb passatges brillants, i donant béels caràcters, àdhuc mancada de gràcia, i de pes, i d’art, és pel públic força més divertida i molt més l’entreté, de vegades, que no versos mancats de substància i futeses sonores.” Esta volta,l’autor té clar que en moltes ocasions és més apropiat elegir la manera d’escriure que el contingut que puga assolir el text.
Per últim, tracta de la dualitat delectare/docere en el següent fragment: “Odesitja instruir, o bé plaure desitja, el poeta, o desitja dir coses plaents i ensems útils al viure. Si preceptues res, sigues breu; que les poques paraules copsi dòcil la ment, i després...