T1

L’Univers

Galàxia (llibre pàgina 20/21)
Són les unitats de que està fet l’Univers
Són agrupacions d’estrelles ( en alguns
casios amb els seus planetes) + núvols
de gas + pols còsmica.
Exemples de galàxies són la Via Làctia
(la nostre) amb 100 000 milions
d’estrelles i Andròmeda amb més de
tres bilions d’estrelles. Poden ser:
La Via Làctia ( la nostre)
Galàxia espiral : té unes 100 000 milionsd’estrelles, una de les quals és el Sol.

Espirals tenen aspecte de roda, de la
qual surten diversos braços.Ex.
Andròmeda

Forma part d’un grup d’unes 30 galàxies:
el Grup Local, que forma part d’un
conjunt de grups: el Supercúmul de
Virgo i ????

El·líptiques tenen forma de pilota de
rugbi.

Té un nucli central. 100.000 anys-llum de
diàmetre !!!!
Les estrelles giren al voltant del nucli
central. ElSol, que en troba en una zona
intermèdia, triga 225 milions d’anys a
donar una volta completa al voltant del
nucli de la Via Làctia.

Irregulars no tenen forma definida.
Andròmeda: és la galàxia més
propera, però encara així es troba a
2.200.000 anys –llum de nosaltres !!!!!
És el doble de gran que la Via Làctia

LES ESTRELLES
•
•
•
•
•
•
•
•

Astres lluminosos formats per enormes acumulacionsd’hidrogen.
En elles es dónen reaccions nuclears de fusió  nuclis d’hidrògen es fusionen i
formen heli i desprenen energia en forma de llum i de calor.
Són les fàbriques dels elements químics ( llibre pàgina 28 )
Nosaltres sóm “pols d’estels “
Es classifiquen segons la seva mida , la seva brillantor i el seu color ( temperatura)
La mida: supergegants i nanes
La brillantor  energia que desprenen perunitat de temps.
El color de les estrelles depèn de la temperatura de la seva superfície:
– 3 000 ºC de les estrelles roges,
– 6 000 ºC de les grogues
– 50 000 a 100 000 ºC de les estrelles blaves.

LES CONSTEL·LACIONS
Són el nom que donaven les antigues civilitzacions a les agrupacions d’estrelles.Les estrelles de les constel·lacions poden semblar que estan juntes, però de fet poden estar moltseparades
Els seus noms relacionats amb llegendes mitològiques. Ex. Orió . Ossa
Ossa Major , Ossa Menor, Sagitari ( llibre pagina 21 Fig 1.5)

Sistema planetari
Conjunt de planetes i altres
astres que orbiten (giren) al
voltant d’una estrella central.
El nostre sistema planetari és
el sistema solar

Planeta
Astre sense llum pròpia que
gira al voltant d’una estrella

Nebulosa
Grans núvols de gas ipols
que es troben a l’espai
interestel·lar i que poden
brillar quan reflecteixen la
llum de les estrelles. Ex
Nebulosa Cap de Cavall ( a
la constel·lació d’Orió)

La nostre estrella : el Sol
Estrella nana de color groc.
Tº interna =15 000 000 ºC
Tº superfície = 5 500 ºC.
Nucli  àtoms d’hidrogen reaccionen heli
El Sol es va formar fa uns 4 600 milions d’anys
a partir d’una acumulació de gas ipols
còsmica, l’ hidrogen de la qual va
començar a reaccionar ràpidament i a alliberar
energia.
Quan s’esgoti tot l’hidrogen, d’aquí a uns altres
4 600 milions d’anys, el Sol s’apagarà.

Altres estrelles: ( totes a la Via Làctia)
Nom
Es troba a
Radi (Radisol=1)
Sirius
8,6 anys –llum
1.7
Antares
425 anys-llum
510
Alfa-Centauri 4,3 anys-llum
Alfa –Centauri és l’estrella més propera (llevat del
Sol)Asteroides
Cossos celestes opacs petits (inferiors a 800 km de
diàmetre) que, igual que els planetes, giren al
voltant del Sol.
Es coneixen més de 2 000 asteroides; gairebé tots són
rocosos i la major part es mouen en òrbites situades entre
Mart i Júpiter, en l’anomenat «cinturó d’asteroides».
Els anomenem meteorits quan arriben a la Terra

Cometes
Astres de poca massa que giren al voltant delSol en
òrbites molt allargades.
Només són visibles quan s’aproximen al Sol, ja que, en
ser escalfats per aquest, s’origina una cua de
gasos i pols que queda il·luminada. Ex : Cometa Halley.
Arriba cada 76 anys ( la darrera va ser el 1986 )

Satèl·lit
Cossos celestes (astres) sense llum pròpia
que giren al voltant dels planetes
La Terra té un satèl·lit, anomenat Lluna
Mart té dos satèl·lits:...