Teatre Caragol

CARAGOL
Durant tota l’obra es mantindrà el mateix fons, encara que afegirem alguns elements en determinades escenes, com per exemple els núvols.

1 Escena

(Apareix el sol i fa petita introducció sobre el seu entorn).

Sol: Hola bona vesprada a tots i a totes! Em conegueu? Sóc el sol, i cada dia ixc per deixar descansar a la lluna i també, per poder il·luminar els vostres dies.

Percert, heu vist de que estic rodejat? Em trobe en un camp ple de flor de molts colors, arbres amb una infinitat de fruites i, també estic acompanyat d’animalets, entre ells molts insectes. Ara bé, també m’agradaria dir-vos que tinc molts amics, amb els que jugue cada dia, aquests són: les marietes i les abelles.

(Apareixen els núvols). Uiii uiiii que els meus amics els núvols carregats d’aiguas’aproximen! Sembla que en segons començarà a ploure, vaig a amagar-me. Fins prompte.

Escena 2

(Soroll de l’aigua quan plou. Es lleven els núvols, ix el sol i el caragol. El caragol canta la cançó i desapareix d’escena).

-Sol: Ui ja estic ací una altra vegada. Haveu sentit eixa cançó? Doncs, vaig a contar-vos un secret, aquesta cançó la canta el caragol. Sabeu de quin animal estic parlant-vos?Seu fixat quan ha eixit?, es que si heu comprovat ha eixit com quan ha parat de ploure i ha eixit l’arc de Sant Martí.

A més a més, he de dir-vos que d’aquest animal m’agrada molt, tot i que és una mica desconfiat i té pocs amics, i cada vegada que ix canta una cançó. L’heu escoltada? Algú me la pot cantar? A mi m’agradaria saber-la tota, però tot i això sols se una estrofa. Però se m’acabad’ocórrer una idea! podríem anar a buscar als meus amics per si ells la coneixen i, així entre tots poder-la cantar tota sencera.

Escena 3

(El sol pega la volta i apareix la marieta).

-Sol: Hola Marieta!, d’on ixes?

-Marieta: Doncs, com que ha arribat la primavera, ja puc córrer i jugar per tot arreu.

-Sol: Ai que volia fer-te una qüestió. Tu per casualitat hauràs sentit la cançó queva entonant el caragol per allà on passa?. És que voldria aprendre-la, perquè sempre que passa per ací escolte la mateixa estrofa.

-Marieta: A si, a mi també em passa el mateix, sempre escolte el mateix fragment, i tot i que intente segui-la, el caragol acaba desapareguent i jo sense aprendre la cançó. A veure, cantam el que tu saps.

-Sol: “Caragol, Caragol trau les banyes que ix el sol.Ningú passa la vida que passa el caragol, no paga lloguer de casa i la porta cap on vol.”

-Marieta: Ui ui, no és el mateix que en se jo. Mira vaig a cantar-te’l. “I tot el que sap ho aprèn en les fulles d’una col, per dormir no necessita marfegueta ni llençol.”

-Sol: Marieta vols que preguntem als nostres amics ací presents, si saben com continua aquesta cançó? Vosaltres sabeu? Doncs, entretots podríem recordar el fragment de cançó ja coneguem.

-Marieta: Si, ens sembla perfecte!!! Genial!!! Vinga, ens ajudeu? Endavant, 1, 2, 3

Caragol, Caragol trau les banyes que ix el sol. Ningú passa la vida que passa el caragol, no paga lloguer de casa i la porta cap on vol.”

I tot el que sap ho aprèn en les fulles d’una col, per dormir no necessita marfegueta ni llençol.”

-Marieta:Que bé, ho heu fet d’allò més bé! Quins professionals del cant!!

-Sol: Si, si, molt bé, però t’oblides que continuem tenint el mateix problema, perquè no saben com acaba la cançó. I que fem ara?

-Marieta: podríem buscar algun a l’abella, per veure si ella la coneix.

-Sol: Em sembla molt bona idea. Vinga anem.

Escena 4

(El sol i la marieta peguen la volta).

-Marieta: No la veigper cap costat. Vinga anem a cridar-la, vosaltres repetiu! “Abella abelleta ix de la teua floreta. Una altra vegada.

(Apareix l’abella, junt a la marieta i el sol)

-Abella: Hola bona vesprada a tothom!! Hem cridaveu? Ui no me’n havia adonat de lo ben acompanyats que esteu!. Qui sou vosaltres?

-Sol: No ho saps abella, que despistada... Són les marietes, ratolinets i lleonets, els...