Teatre com intervencio social

TEATRE COM A INTERVENCIó SOCIAL
Introducció al Teatre
Començaré fent un breu recorregut per l’historia del teatre i tot seguit ens anirem endinsant en la repercussió que la representació teatral té en la societat i les diferents maneres de practicar-lo. Es pot dir que avui en dia l’activitat teatral esta una mica descuidada i s’atribueix poc mèrit a les persones que fan teatre com a forma devida, no es valora lo suficient.
Com a hipòtesi d’aquest treball es planteja conèixer les repercussions que la practica teatral té sobre les societats. S’analitzarà el seu estat en les societats actuals i es farà un breu incís sobre el naixement del teatre i la seva història ,
-també la del nostre país- amb el propòsit de percebre avenços o endarreriments en el pensament cultural de lessocietats. A més, com deia Karl Marx, “no es pot entendre el present sinó es té consciència del passat”, així que, anem a conèixer primer el passat i després reflexionarem sobre el present. També, reflexionaré sobre les repercussions que la televisió com a mitjà de comunicació massiva té en les societats i el no menys desagradable retrocés cultural en el que ens trobem avui en dia degut a lesproduccions barates que la gent encarregada de fer televisió, cada cop recolza més. Fomentant una cultura barata i deixant de banda cada cop més la vertadera apreciació del que és art.

1. Història del Teatre
Parlar de l’historia del teatre implica haver de remuntar-nos en la mateixa història de la humanitat. Els antics grecs van ser els primers en codificar una sèrie d’accions humanes com a teatre.Analitzaré des d’aleshores, la forma en que el teatre – un dels índex més sensibles de desenvolupament cultural del home- altera constantment les seves formes, es desenvolupa, entra en crisi i retroba les seves fonts.

1.1.Orígens del teatre occidental:
El teatre grec té les seves arrels a Atenes entre els segles VI i V A.C. Els ciutadans d’Atenes celebraven els ritus en honor del Dionís en formade primitives cerimònies que poc a poc anirien evolucionant cap al teatre, constituint un dels grans descobriments culturals dels grecs. Aquest nou art va ser tan estretament associat a la civilització grega que cadascuna de les ciutats i colònies més importants va poder comptar amb un teatre per realitzar funcions i representacions de diferents tipus. Els romans, grans admiradors dels grecs,varen establir els seus propis “jocs oficials” l’any 364 a.C. Aquests nous i amplis edificis teatrals eren llocs excel·lents per reunir el poble i les autoritats romanes, fet que va fer pensar als grecs en utilitzar-lo amb possibilitats polítiques, decretant que totes les ciutats del Imperi havien d’incloure un teatre en el seu projecte urbanístic. Amb la creació d’aquestes cadenes de teatre, elsactors romans van veure assegurada una bona manera de guanyar-se la vida si decidien fer gires per províncies i en efecte molts varen fer-ho.

1.2.Teatre Espanyol:
Els orígens del teatre espanyol es troben amb el teatre medieval i, com l’europeu, sorgeix vinculat al culte religiós. Existien representacions que tenien lloc dins les esglésies, aquestes, es van anar fent més llargues i espectacularsdonant lloc a un tipus de teatre religiós que fou el teatre medieval per excel·lència. Poc a poc, van acabar per abandonar l’església i començar a realitzar teatre en llocs públics: places, carrers, cementiris... A Espanya es conserven molts pocs documents escrits i menys obres teatrals d’aquests segles. La mostra més antiga del teatre castellà es el Auto de los Reyes Magos de finals de s.XII. Espot dir que fins al segle XV no es va començar a cultivar el gènere com a tal, amb Juan del Encina, Lucas Fernández i Jorge Manrique, exceptuant això si, els jocs joglarescos populars.

1.2.1.Segle XVI
S’inicia el camí de la modernització que culminarà en la creació d’un gènere: la comèdia nova del s. XVII. El s. XVI es, per tant, un moment de descobrir i conviure entre diferents tendències;...