Teatrecatalàxx

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 21 (5130 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 13 de enero de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
1 EL TEATRE AL SEGLE XX. 1
1.1 Esquema: 1
2 TEATRE MODERNISTA. 1
2.1 Corrents : 3
2.2 SANTIAGO RUSIÑOL. 3
3 Teatre des del modernisme fins la Guerra Civil. 4
3.1 JOSEP Mª DE SAGARRA (1894-1961) 5
3.2 Carles Soldevila. 6
3.3 JOAN OLIVER (PERE QUART). 6
4 Teatre durant la postguerra. 6
4.1 EL TEATRE CONTEMPORANI. 7
4.2 Els grups teatrals 7
4.3 Autors dramàtics: 8
5 AlPaís Valencià. 9
5.1 Rodolf Sirera : 9
6 Bibliografia emprada: 10

EL TEATRE AL SEGLE XX.

1 Esquema:

1 Segle XIX : renovació del món escènic :

|a) Naturalisme : Henrik Ibsen. |
|b) Simbolisme : Maurice Maerterlinck *|

* Necessitat de crear un ambient suggestiu per codificar el símbol. Calia buscar l’harmonia de tots els elements que intervenen en l’obra : escenogràfics, decorats, llums, sons, etc.

2 Segle XX :

|a) Konstantin |Identificació total de l’actor amb el seu personatge. Açò creava una forta fluïdesa harmònica entre el públic i|
|Stalinslavskij|l’obra representada. |
|(1.863-1.938) | |
|b) Revolucions dintre del|b.1) Dadaisme (Tristan Tzara.1.916). : |
|teatre.|Concepció : Lluita ferotge contra la concepció burgesa. Filosofia nihilista : cal desfer totes les concepcions |
| |escèniques a través d’actuacions espontànies que escandalitzen i, per tant, revolucionen per extravagants i |
| |polèmiques el públic.|
| |b.2) Antonin Artuad. (1.896- 1.948) : |
| |Concepció : Proposà la reducció del text dramàtic a l’escena i, en canvi, ressaltà els mecanismes escenogràfics|
| |del teatre. Proposà la poesia del teatre on la dansa, la música, la pintura,les ombres, el mim, els gestos, el|
| |cant, etcètera supliren el text. Artaud intentà involucrar l’espectador. (Teatre de la Crueltat). |
| |b.3) Bertold Brecht (1.898- 1.956). |
| |Concepció : Teatre Èpic. Calia assolir undistanciament que permetera mostrar més que no pas narrar. Açò |
| |s’aconsegueix desvetlant la predisposició crítica de l’espectador. Aquest distanciament s’assoleix a través de |
| |la utilització de màscares, canvis de llums, etc. |
| |b.4) Teatre de l’Absurd. (Anys50 : Beckett i Ionesco). |
| |Concepció : Hereus del drama existencial de Sartre i Camus. Havien de desconcertar el públic, havien |
| |d’expressar la seua angoixa basant-se en trencaments de la relació fons-forma. Aquest teatre posa en contacte |
||l'absurditat de vida i la realitat tangible. Açò provoca la representació d'una realitat grotesca. Aquest tipus|
| |de teatre és heterogeni en la seua formulació, però té, com a característica comuna, el seu rebuig del teatre |
| |realista i la seua caracterització psicològica, amb una trama coherent i basada en comunicació verbal. El |
|...
tracking img