Teatro

EL TEATRE DE COMPROMÍS SOCIAL
EL TEATRE DE COMPROMÍS SOCIAL


EL TEATRE PROLETARI
El Teatre Proletari és el nom del grup teatral d'agitació fundat en 1919 pel director i teòric Erwin Piscator a Berlín. Amb intenció clarament política i propagandística, este director utilitzava distints recursos (rètols, pel·lícules) per a aconseguir el major efecte sobre el públic en els seus muntatgesd'obres clàssiques o modernes ambientades en els barris obrers.

EL TEATRE ÈPIC
Va ser una reacció contra altres formes populars de teatre, en particular contra el drama realista el pioner del qual era Konstantin Stanislavski. Com Stanislavski, a Brecht no li agradava el «espectacle buit», els arguments manipulatius i l'elevada emoció del melodrama; però, on Stanislavski va intentar copiar el«comportament humà real» a través de tècniques d'actuació per a submergir el públic en el món de l'obra, Brecht va buscar una altra forma d'escapisme. Al centrar-se el teatre èpic en el polític i social, es produïx un allunyament de les teories radicals d'Antonin Artaud qui buscava afectar el públic en un nivell absolutament irracional. A banda d'açò, Brecht va introduir la tècnica de distanciament.La dramatúrgia de Bertolt Brecht està lligada a les concepcions dialèctiques marxistes, tenint en compte el marc social i polític d'eixa època, encara que el seu teatre siga contemporani, però conéixer estos aspectes ens ajuda per a comprendre més el teatre que es proposa. El teatre proposa subtils contradiccions, profundes anàlisis, sobretot socials, acompanyats de distints climes d'humor ijoc. El teatre de Brecht és per a analitzar profundament, com la seua vida, que va ser molt interessant, tant com el seu teatre, ple d'ideals i transformacions.
Forma èpica del teatre
* Narrativa
* Fa de l'espectador un observador, però desperta la seua capacitat per a actuar.
* Demanda decisions d'ells
* L'espectador es confronta amb quelcom.
* Els sentiments estransformen en realitzacions.
* L'espectador estudia el que veu.
* L'home és objecte d'investigació.
* Suspens durant el procés.
* Cada escena per si mateixa.
* El Ser social determina el pensament.
El teatre èpic confronta a l'audiència amb situacions on ha d'haver-hi canvis, l'espectador, no està en el rol de 'consumidor', sinó que ha de prendre decisions a favor o en contradel que veu, es convertix en un espectador ' productiu', permet a l'espectador arribar a les seues pròpies solucions amb un sentit crític. Brecht no està d'acord amb la catarsi i la identificació, però açò no significa que siga un rebuig de l'emoció, encara que eixa emoció no distraga l'home per a dur a terme el seu compromís social i el seu accionar. A Brecht li va resultar impossible mantindrela seua idea èpica de l'art escènic, sobre els principals escenaris perquè el sistema del moment obstruïa el camí a qualsevol canvi fonamental. 'el gran art sempre servix als grans intereses', llavors Brecht desenrotlla el seu teatre didàctic posant-ho al servici de la revolució.
L'obra didàctica bàsicament, necessita ser representada, sempre apunta a despertar el sentiment col·lectiu entre elsintegrants. Brecht adopta formes del teatre oriental, s'apropia d'això i junt amb els gestos i expressions de ritual, crega els gestos socials, que són la sumatòria de tots els gestos, expressions facials i declaracions d'actitud d'un individu o d'un grup en relació amb un altre. De la mateixa manera que un actor oriental és capaç de separar-se del seu rol i després reprendre-ho al punt exacte onho va deixar. Els actors de Brecht poden cedir el pas enmig de l'obra, per a recapitular o donar la seua opinió i proporcionar-los una visió més àmplia a l'espectador.
Brecht proposa la teoria del distanciament o estranyament, amb esta teoria s'impedix que l'espectador s'identifique instintivament i confonga el drama amb la realitat, en la mesura que reconega com històrica una situació el món...