Tecnologia

Dins de l’àrea de Ciències Experimentals, la vessant d’estudi del riu Besòs ha d’esser sobre Medi Ambient i com no sobre el seu Parc Fluvial i tota la temàtica que envolta els Parcs Naturals sobre tot des de la perspectiva o proximitat urbana. A partir del següent qüestionari esperem que descobreixis aquest indret tan proper d’interès natural.
1. Explica la classificació legal d’espaisd’interès natural de Catalunya i justifica en quin dels quatre grups d’espais protegits inclouries el Parc Fluvial del Besòs. 
·Parcs nacionals. Són els espais naturals d'extensió relativament gran, no modificats essencialment per l'acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. 
·Paratges naturals d'interès nacional. Són els espais o els elements naturals d'àmbit mitjà o reduït quepresenten característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu de garantir-ne la protecció i la de l'entorn.
·Reserves naturals. Són els espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d'aquesta declaració per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts.·Parcs naturals. Són els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants. La declaració de parc natural es fa per decret del Govern.
2. Explica les seves dades tècniques: llargària, superfície, situació, ....Llargària: 17,7 km
Superfície: 1.038 km²
Situació: Neix a Moncada i Reixac, i arriva fins a l'interior de Barcelona.
3. Els objectius bàsics del Parc Fluvial del Besòs són
3.1.  Millora de la qualitat ambiental i paisatgística.
3.2. Millora de l'efluent de l’estació depuradora de Montcada i Reixac, mitjançant la implantació a la llera d’un tractament terciari basat en la generació de zoneshumides.
3.3.       Millora de la capacitat hidràulica del riu.
3.4.       Aprofitament controlat de determinades zones de la llera del riu per al lleure de la ciutadania.
           Explica i justifica, amb ajut d’esquemes, fotografies, ... cadascun d’aquests objectius.
                                           
Zones humides. Al llarg dels primers 3 quilòmetres i escaig del Parc, des delPont de Montcada al municipi de Montcada i Reixac, fins al Pont de la Pota Nord del municipi de Santa Coloma de Gramenet, es troba envoltat de zones de prat fluvial, platges, illes, meandres i de 60 parcel·les de zones humides.
Zona d'ús públic. A la següent zona del Parc Fluvial del Besòs, des del Pont de la Pota Nord de Santa Coloma de Gramenet fins al Pont del Ferrocarril a Sant Adrià de Besòs,uns 5 quilòmetres de llera, la vegetació a ambdós marges està formada majoritàriament per gespa, unes 22 hectàrees, i és accessible pels usuaris mitjançant rampes i escales d'accés. Des d'aquests accessos primer s'arriba a una franja asfaltada per permetre el pas de bicicletes i persones, així com vehicles de serveis, i abans d'arribar al curs hídric hi ha una àmplia franja de gespa trepitjable.La desembocadura. La darrera zona del Parc és la desembocadura, un espai estratègic pel seu interès ecològic i paisatgístic que abasta els darrers centenars de metres del riu
4. Fes un recull de fauna i vegetació en què ha millorat el Parc:
4.1. Fauna: Malgrat tot, s'hi reprodueixen un bon nombre de parelles d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i polles d'aigua (Gallinula chloropus), així com eltrist (Cisticola juncidis) i el rossinyol bord (Cettia cetti). A l'estiu destaca la reproducció del corriol petit (Charadrius dubius) i de la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Altres nidificants irregulars d'interès són el balquer (Acrocephalus arundinaceus), el bitxac comú (Saxicola torquatus), la puput (Upupa epops) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). Pel que fa al ocells...