Tema 1

TEMA 1: CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICO-EVOLUTIU DE LA INFÀNCIA. ASPECTES COGNITIUS, MOTRIUS , AFECTIUS I SOCIALS DELS NINS I NINES DELS 6 ALS 12 ANYS. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS EDUCATIU I D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE

INTRODUCCIÓ

El mestre ha de conèixer les caract. psicoevolutives dels alumnes per a la seva intervenció educativa. Aquest tema exposauna visió global del desenvolupament del nin dels 6 als 12 anys en els següents àmbits: motriu, cognitiu, afectiu i social.
A partir d’aquests àmbits s’explicaran algunes implicacions educatives que d’ells se’n deriven.

1. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICO-EVOLUTIU DE LA INFÀNCIA

Per entendre el desenvolupament psicoevolutiu farem referència a les bases biològiques deldesenvolupament, les característiques que ha de contemplar el procés i finalment a les teories més rellevants.

1. Bases biològiques del desenvolupament

Entenem per desenvolupament una seqüència ordenada de canvis, o bé, el procés pel qual l’ésser humà avança i mollora en l’ordre físic, intel·lectual, social i afectiu. En aquest desenvolupament intervenen 4 factors: l’herència, el medi, lamaduració i l’aprenentatge.
Els innatistes i genetistes mantenen que la conducta i les capacitats depenen majoritàriament de la seva càrrega genètica. Per contra, els ambientalistes mantenen que l’ambient determina la conducta de l’individu. En síntesi:
a) Allò maduracional i adquirit es fonen en el desenvolupament, de manera que no és possible concebre del tot l’un sense fer referència al’altre.
b) La maduració és condició necessària, però no suficient de l’aptge.ç
c) L’estructura genètica de l’individu imposa límits en el desenvolupament, però imprecisos i d’una gran elasticitat.
d) La manca d’exercici fa que la maduració se’n ressenti i que el desenvolupament es deteriori o s’aturi abans de temps.

2. Carácterístiques del desenvolupament

a) L’aparició de lesconductes són seqüenciades, segueixen un ordre.
b) Especialització: partim d’unes capacitats generals i inespecífiques per arribar a
l’especialització d’aquestes.
c) Continuïtat: el desenvolupament és continu des del naixement i les conductes d’un
període influeixen en el següent.
d) Especificitat: el desenvolupament no és uniforme per a cadascuna de les seves àrees –
motriu, verbal, mental...-ni per cada tret de les àrees.

1.3 Teories més rellevants:

1.3.1. Teories de l’aprenentatge

a) Conductisme ( Watson, Skiner i Tolman) : L’aptge. es basa en el condicionament, en l’associació d’estímuls i respostes.
b) L’aptge social: Té el seu orígen en el conductisme. Tota conducta és apresa i s’apren a través del reforç. D’acord a Bandura, l’aptge per observació es dú aterme mitjançant 4 processos: atenció, retenció, producció i motivació.
c) Constructivisme: Tª contraposada al conductisme que planteja que el subjecte és constructor actiu dels seus coneixements.

1.3.2 Teories cognitives: es centren en l’estudi de l’estructura i desenvolupament dels processos de pensament.

a) Constructivisme cognitivista ( Piaget) : El desenvolupament estàinfluït per la maduració biològica, l’aprenentatge i la interacció amb el context. És un procés d’adaptació que implica assimilació (incorporació de noves experiències) i acomodació (modificació o substitució d’esquemes previs per assimilar noves experiències). D’aquí sorgeix la intel·ligència.
La intel·ligència travessa per estadis qualitativament i quantitativament diferents, cadascun comportaunes tasques que s’han de realitzar per poder passar a un altre. Aquests estadis són successius, creen una estructura particular i la següent integra l’anterior.
L’aprenentatge és individual.

b) Constructivisme social ( Vigotsky) :
Teoria històricocultural on es planteja que:
- la interacció social és el motor del desenvolupament
- l’aprenentatge...