TEORIA SEXE GENERE I VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Introducció
Actualment, cada vegada amb més augment, els mitjans de comunicació parlen sobre un tema que s’ha constituït com un gran problema social, la violència de gènere. És conseqüència dels rols i estereotips imposats per costums i tradicions d’una societat llunyana o no gaire llunyana, en què l’home tenia poder sobre la dona, és a dir, la dona va ser submisa a l’home durant segles.
Calesmentar, que sempre ha existit una violència masculina contra les dones o el que s’anomena violència de gènere molt anterior als anys 90. La societat sempre ha estat dominada pel sexe masculí per sobre de la dona, però el que no es creuria mai es que aquesta problemàtica traspassaria els límits de l’àmbit privat. . És a dir, les dones que havien estat o eren maltractades van haver d’esperar lesmobilitzacions i organitzacions feministes dels anys 70 per denunciar la violència de gènere. Van ser els moviments feministes qui van obligar a posar a l’agenda mediàtica dels mitjans de comunicació aquesta temàtica. Els esforços de totes aquelles dones que configuraven aquell moviment va permetre que els mitjans de comunicació informessin a la ciutadania d’aquest fet. Això va permetre subministrarmolta informació i coneixements a les dones que eren maltractades i donar-les el caràcter i l’empenta que necessitaven per denunciar-ho. ( Plaza i Delgado: 2007, p.2)
En temps d’avui en dia, sembla que la societat s’ha auto-inculcat que homes i dones són iguals en tota mena d’aspectes però realment sorgeixen molts dubtes i ens preguntem si realment és així, ja que en els mitjans de comunicacióapareixen moltes informacions sobre desigualtats socials entre homes i dones com és el cas de la violència de gènere.
Els mitjans de comunicació tenen una gran influència dins la societat, i haurien de plantejar-se mètodes per evitar tota mena d’imatges i expressions que alimentin aquest patró de desigualtat entre el gènere masculí i el femení. També, s’haruia d’intentar, des dels mitjans decomunicació, eliminar aquella imatge inculcada de la dona com una persona vulnerable, victimista i dèbil. La capacitat d’influència social que tenen els mitjans ha portat a molts ciutadans i institucions a exigir-los un comportament responsable i demanar-los un alt nivell de cura a l’hora de tractar aquestes notícies.
Segons Miguel Lorente Acosta (2009 citat per Zurbano 2012) diu que la quantitat denotícies publicades pels mitjans ha propiciat l’augment de la sensibilitat social respecte la violència de gènere i les conseqüències són que els homicidis han disminuït; però que quan la sensibilitat baixa, l’any següent augmenten els assassinats. És a dir, que hi ha una estreta relació entre l’element sensibilitzador dels mitjans amb el número d’homicidis que ocorren. Cal esmentar, que els mitjansde comunicació són els principals informadors d’aquest fenomen ja que el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat al 2011 va afirmar que un 95% de la població espanyola coneixia la violència de gènere gràcies als mitjans de comunicació.
Per aquest motiu, el que porta a plantejar la hipòtesi d’aquest assaig és com tracten els mitjans de comunicació les notícies sobre violència de gènere.Ja que la gent, la
1
població, és coneixedora d’aquest problema però continua havent-hi víctimes que pateixen durant molts mesos abans de demanar ajuda o, a vegades, no poden arribar a demanar-la perquè ja és massa tard, segurament pels perjudicis i els rols que es van imposar en èpoques passades. El que es demana als mitjans de comunicació, a més a més, d’informar i donar importància a aquestscasos per fonamentar una consciència social, també és ser molt curosos a l’hora de tractar-los. La redacció periodística ha de ser la primera que eviti tota mena d’estereotips i rols a l’hora de parlar del gènere masculí i del gènere femení, tot i que en els casos de violència de gènere tal com és veurà seguidament és molt difícil no pecar. Els mitjans son els grans proveïdors d’aquest tipus...