Teories de comunicació

BEGOÑA SÁNCHEZ GARCÍA-NIETO

Erving Goffman considera que en la societat només hi ha individus, i centra els seus estudis en l’experiència de la persona individual, i com aquesta s’organitza dinsla societat. Analitza la figura de l’individuo i com aquest interpreta un paper dins la seva vida quotidiana, com si la vida fos una obra de teatre. Aquest aspecte de dramatúrgia social es fonamenta enconceptes teatrals per explicar l’actuació diària de l’individuo. Per entendre-ho més bé, ho exemplificaré amb una situació real de la vida de qualsevol persona. Situarem el marc en el que escontextualitza, la cultura (occidental), aquesta manté uns esquemes per ajudar als individus a mantenir un ordre i un comportament social. Així, la trobada d’uns amics per sopar junts es converteix en unasituació habitual de la nostra societat i cultura. L’individuo, segons Goffman, està dividit en actor i personatge; jo com a individuo físic i mental configuro l’actor i la imatge que tinc de mi mateixarepresenta el personatge. Si surto amb els meus amics a sopar, el meu personatge es manifesta tal i com ells em coneixen, amb els trets característics de la meva persona, d’alguna manera sé de quèparlar i quines idees expressar. Així, en la nostra trobada ens saludarem, preguntarem d’allò habitual que conforma la vida quotidiana de cadascú. Tots plegats participem en una actuació social(performance), un cop dins del restaurant, hem entrat en l’escenari per representar l’obra de teatre. Tot allò que ens envolta és una façana, quan entrem al restaurant demanem taula, ens pregunten quantespersones soparem, nosaltres esperem i de seguit ens acompanyen a la taula per sopar. En el concepte de façana es diferencien dos parts: el medi, tots els components escènics del restaurant com taules,cadires, estovalles, gots, coberts, ampolles i la façana personal, a nivell individual puc identificar si hi ha homes, dones, gent gran, adulta, quina roba vesteixen...etc. En apropar-se el cambrer...