Teories de l'ús lingüístic

TEORIES DE L'ÚS LINGÜÍSTIC


1. LINGÜÍSTIQUES
1.1. LINGÜÍSTICA TRADICIONAL
1.2. LINGÜÍSTICA ESTRUCTURAL
1.3. LINGÜÍSTICA GENERATIVO-TRANSFORMACIONAL
1.4. LINGÜÍSTICA DEL TEXT I ANÀLISI DEL DISCURS
1.5. SISTEMA VIRTUAL VS. LLENGUA EN ÚS
2. ELS CAMINS DE LA FRASE AL TEXT
2.1. RETÒRICA I ESTILÍSTICA
2.2. ELS ESTUDIS LITERARIS
2.3. L'ESTRUCTURALISME
3. EL TEXT QUE ES DEFINEIX
3.1. TEXTI DISCURS
3.2. TEXTOLOGIES
3.3. LES PROPIETATS DEL TEXT
4. EL TEXT QUE S'ARRELA
4.1. TEXT I COMUNICACIÓ
4.2. TEXT, CONTEXT I CO-TEXT
4.3. EL CONCEPTE DE FUNCIÓ
5. EL TEXT QUE SIGNIFICA
5.1. LA NATURALESA DEL SIGNIFICAT
5.2. SIGNIFICAT I SENTIT
5.3. METÀFORA I QUOTIDIANITAT
6. EL TEXT COM A ACTUACIÓ
6.1. TEORIES DE LA PARLA
7. EL TEXT COM A CAPACITAT
7.1. LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA7.2. COMPETÈNCIA DE COMPETÈNCIES
8. EL TEXT COM A CAMALEÓ
8.1. LLENGUA I SOCIETAT
8.2. LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
8.3. L'ADEQUACIÓ: ELS REGISTRES
8.4. PRECISIONS SOBRE LA TEORIA DE VARIETATS I REGISTRES
9. EL TEXT COM A CONSTRUCCIÓ
9.1. LA COHERÈNCIA TEXTUAL
9.2. EL TEXT COM A PRODUCTE
9.3. EL TEXT COM A ESTRUCTURA
9.4. EL TEXT COM A PROCÈS
9.5. EL TEXT COM A ESTRATÈGIA
9.6. EL TEXTCOM A COOPERACIÓ
10. EL TEXT COM A TEIXIT
10.1. LA COHESIÓ TEXTUAL
10.2. LA REFERÈNCIA
10.3. LA CONNEXIÓ
10.4. LA PROGRESSIÓ TEMÀTICA
11. L'EXPRESSIÓ DE LA SUBJECTIVITAT
11.1. EL SUBJECTE EMERGEIX: LA DEÏXI
11.2. EL SUBJECTE ES DESDOBLA: LA POLIFONIA
11.3. EL SUBJECTE OPINA: LA MODALITAT I LA MODALITZACIÓ


1. LINGÜÍSTIQUES

1.1. LINGÜÍSTICA TRADICIONAL
Antigament la visió delllenguatge no s'havia limitat a la frase. Existia la divisió entre gramàtica i retòrica, i aquesta s'ocupava de l'elaboració del discurs, amb plantejaments pròxims a l'actual pragmàtica. Però en els últims segles la retòrica es va veure injustament reduïda a la llista de les figures retòriques, i l'escola es va limitar a ensenyar-nos la gramàtica de la paraula i de l'oració.

1.2. LINGÜÍSTICAESTRUCTURAL
Aquesta va ser una constant del moviment que va néixer l'any 1915 a Europa amb la publicació del "Curs de lingüística general" de SAUSSURE i a Amèrica amb l'obra de BLOOMFIELD i SAPIR. Com és normal, l'estructuralisme es definia per oposició a les perspectives anteriors. Les nocions en què es basava eren les següents:
· Llengua i Parla: El sistema lingüístic o llengua és l'objecte d'estudide la lingüística. La llengua és una abstracció, de caràcter social i arbitrari, que es constitueix històricament per acord tàcit entre els individus que componen una societat. La parla és la realització individual i diversa de la llengua. La llengua conté i preserva les regularitats i la parla és, en canvi, el motor del canvi lingüístic.
· Sincronia i diacronia: S'estudia la llengua d'un momenthistòric determinat (sincronia). No interessa l'evolució de tal o tal mot al llarg de les etapes successives de l'idioma (diacronia), sinó el seu estat actual i la seva relació amb els altres mots del sistema. Els estudis sincrónics, que havien predominat fins al moment.
· El signe lingüístic: És una unitat de dues cares, significat o contingut i significant o forma. Així, en una paraulaqualsevol, el significat és el seu contigut semàntic, mentre que el significant és la imatge mental dels sons que el materialitzen. La relació entre significat i significant és arbitrària o convencional, és a dir, no hi ha una relació necessària entre el significat d'una paraula i la successió de sons que el representen, que són diferents a cada idioma. El signes estableixen relacions entre ells en elpla sintagmàtic o horitzontal i en el pla paradigmàtic o vertical.

El concepte fonamental d'aquest corrent és el de sistema estructural. Un sistema és un conjunt d'elements estructurats de tal manera que cadascun d'ells es defineix per les seves relacions amb els altres. El sistema no s'explica només per la suma dels elements, sinó per la suma dels elements més la suma de les relacions que...