Teories sobre el llenguatge gestual

1.4 Teories sobre el llenguatge gestual
Us ha passat mai que parlant amb una persona que no coneixeu arribeu a la conclusió que hi ha alguna cosa que no us agrada, que us impedeix de confiar-hi, o que us agrada molt i us atrau? Amb tota probabilitat tots nosaltres haurem tingut una experiència d’aquest tipus. D’on ens arriba aquesta informació? Fixeu-vos que conversant amb altres personessempre intuïm si ens diuen la veritat o no, si ens volen fer creure el que no és, si la persona que ens parla és simpàtica, si no ho és tant, si posa interès en la conversa, si és propera o és distant... No sabríem definir amb exactitud per què arribem a aquestes conclusions, però sí d’on surten: del llenguatge corporal, i és que en la interacció amb els altres, a través de la percepció i la intuïció,captem un codi comunicatiu que no està explicitat, que no és normatiu, que el podríem situar a mig camí entre la cognició i l’emoció.
Els gestos apareixen de manera natural en la comunicació humana, primerament per expressar estats emocionals i posteriorment en un intent de comunicar-se amb els altres. És un esdeveniment lligat a l’observació dels nadons de la comunicació adulta i a lacomunicació normal que s’estableix entre el nadó i l’adult.
Els nadons aprenen a expressar-se per mitjà dels gestos quan comencen a tenir un cert control sobre els moviments voluntaris. En aquest moment, el seu desenvolupament cognitiu ja permet la comunicació i senten la necessitat de comunicar-se amb el món que els envolta, tot i que la immaduresa fonorespiratòria encara no els permet que ho facin demanera oral. El llenguatge gestual, doncs, apareix com a habilitat cognitiva necessària per a la comunicació abans que la capacitat per produir missatges orals.
Els gestos tenen una funció comunicativa i nominativa, la seva forma té associat un significat que no canvia al canviar el context. Aquests gestos substitueixen o acompanyen als missatges verbals, fins que els verbals estan proudesenvolupats com per a ser significatius de manera independent.
Diversos autors subdivideixen els gestos en gestos socials i gestos simbòlics o inactius.
Els gestos socials formen part de la rutina social, com ara saludar o acomiadar-se, mentre que els gestos simbòlics o inactius representen una forma o una funció d’un referent, com ara moure els braços amunt i avall per referir-se a un ocell.
Els gestossimbòlics apareixen entre els 10 i 15 mesos d’edat i estan constituïts per accions físiques voluntàries de caràcter simple que poden ser utilitzades per a representar objectes o esdeveniments o per expressar necessitats, pensaments, desitjos o emocions.
La comunicació gestual es considera un llenguatge pròpiament dit i és similar al llenguatge verbal pel que fa a l’ús de gestos arbitraris, perla manera com s’inicia i es desenvolupa, perquè facilita l’aprenentatge i pel tipus d’errades que es cometen.
Diferents autors i autores han fet aportacions importants a la comprensió de la comunicació gestual. Seguidament veurem alguns dels autors que han estudiat especialment la comunicació no verbal en infants, com ara Boris Cyrulnik, Paul C. Holinger i Kalia Doner, Linda Acredolo i SusanGoodwyn o Joseph García.
Boris Cyrulnik
Boris Cyrulnik exposa les seves investigacions sobre comunicació gestual en animals i humans en la seva obra Del gesto a la palabra. Aquí reflectirem alguna de les aportacions d’aquest autor.
Cyrulnik concep l’ésser humà com a individu, com a ésser social que construeix la seva individualitat en el camp de les tensions afectives estructurat per lacomunicació. Entén la comunicació en un sentit ampli que inclou la comunicació gestual i la verbal.
L’autor ha estudiat la comunicació en infants de desenvolupament normalitzat, en infants amb afeccions que dificulten la seva comunicació i en animals. Els seus estudis han possibilitat avenços terapèutics importants per a infants amb problemes comunicatius.
En l’obra Del gesto a la palabra afirma que...