Text narratiu

EL TEXT NARRATIU
El text narratiu serveix per explicar un fet o una història, informa sobre accions reals o imaginàries realitzades per uns personatges. Són les notícies, els contes, les biografies, etc. i també les experiències viscudes que expliquem oralment en les nostres relacions socials. EXPLICAR UNA ANÈCDOTA Trobem textos narratius tant en la comunicació escrita com en l’oral. Lanarració de fets reals o imaginaris pot formar part de la conversa o de l’exposició oral. Hi ha persones del nostre entorn que expliquen, millor que unes altres, fets que han viscut, llegit o observat. La intenció de l’emissor és diversa: compartir una vivència, despertar la solidaritat, suscitar una actitud de repulsa envers uns fets injustos o, senzillament, distreure de manera agradable. T’haspreguntat com aconsegueixen interessar, mantenir l’atenció i motivar la curiositat dels receptors? Cal tenir l’habilitat de manejar els recursos narratius següents: — L’entonació: és potser l’element més important. Un mateix missatge pot ser interpretat de diferent manera segons l’entonació que li donem. L’entonació permet introduir matisos a les frases que diem, com la nostra intenció o el punt devista. — El volum de la veu: ha de ser l’adequat segons la distància entre emissor i receptor i també s’ha de tenir en compte el soroll ambiental. A més es pot apujar el volum per donar més èmfasi a una expressió. — Les pauses i la velocitat: donen ritme al missatge, serveixen per canviar de tema o d’entonació i ajuden a mantenir l’atenció. Així com en l’escriptura és necessària la puntuació,l’expressió oral requereix pauses. — L’expressivitat corporal, facial i altres elements del llenguatge no verbal reforcen la narració. — Seguir l’ordre lògic de la narració: establir lligams entre les parts de la història, respectant l’ordre temporal i sense fer incisos excessivament llargs. Primer es planteja una situació que respongui a les preguntes qui, quan, on. Després s’explica un conflicte, què hapassat i per què. Finalment es narra com es resol la situació. — Pel que fa al lèxic, el registre s’ha d’adequar a la situació comunicativa, per tant s’han d’evitar els cultismes o les expressions vulgars innecessàries. L’ús de recursos expressius (exageracions, comparacions, etc.) que donen agilitat i fan la narració agradable.

1

ELEMENTS DE LA NARRACIÓ ORAL I ESCRITA Tota narració, oralo escrita, consta de tres elements: el narrador, els personatges i l’acció. - El narrador: és la persona que narra els fets, presenta els personatges i va fent evolucionar l’acció. El narrador pot ser un dels personatges de la història, en aquest cas s’expressa en primera persona. Les autobiografies (textos narratius en què un personatge explica la seva vida, seguint el fil cronològic) i elsllibres de memòries en són exemples. Aquestes narracions ens permeten conèixer els esdeveniments des del punt de vista del narrador. Si, en canvi, explica fets que succeeixen a altres persones, s’expressa en tercera persona. Aleshores parlem del narrador omniscient, és a dir, que coneix tots els fets i no hi participa. - Els personatges: són els éssers que participen en la història. Poden serpersones, animals o fins i tot, objectes o ésser inanimats. Els personatges poden tenir una personalitat ben definida i invariable ja des del principi del relat i no varien; també el personatge es pot anar formant a poc a poc, a partir dels seus actes anem descobrint la seva personalitat com canvia i evoluciona progressivament, a mesura que es desenvolupa la narració i n’anem coneixent els detalls. Hiha personatges principals i secundaris. El personatge principal, al voltant del qual gira tot el relat, és el protagonista. Pot tenir un antagonista, que és qui s’oposa als desitjos i accions del protagonista. Els personatges secundaris ajuden a fer avançar l’acció però el seu paper és menys rellevant. - L’acció: La història que conta el narrador, és a dir, la successió de fets i els conjunt...