Textos épicos

MUSA

HOMER (s. VIII aC ?)

De: Odissea

Invocació

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veiéles ciutats, l’esperit va conèixer;
molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent guanyar el seu alè i el retorn de la colla que duia;
mes ni així els companys no salvà,tanmateix desitjant-ho,
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l’Altura,
van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

(Trad. Carles Riba)

Od. 8, 63

I l'herald s'acostà, duent el digne cantaire,
que la Musa estimà i li donava unbé i una pena:
va entenebrir-li els dos ulls, però li donava el cant dolç.
(...)
Quan ja tingueren fora el desig de beguda i de menja,
el cantor, per la Musa inspirat, escollí, de les gestes,
uncant, la glòria del qual llavors arribava al cel ample.
(...)

Od. 8, 481

A tu, Demòdoc, enllà de tots els mortals revereixo,
car la Musa, filla de Zeus, t'ha ensenyat, o Apol·lo.
Car ambquin bell agenç la sort dels d'Acaia tu cantes,
tot el que han fet i han patit i els treballs que han passat els d'Acaia,
com si haguessis estat o ho haguessis sentit de qui hi era!

MIMESI.

HimneHomèric a Apol·ló, 156-176

Y más aún, una gran maravilla, cuya gloria jamás perecerá: las muchachas de Delos, servidoras del Certero flechador, las cuales, después de que han celebrado el primeroa Apolo y luego a Leto y a Ártemis diseminadora de dardos, acordándose (mnesámenai) de los varones y las mujeres de antaño, entonan un himno y fascinan (thélgousin) a las estirpes de los hombres. Lasvoces e incluso el chapurrear? (krembaliastýn?) de todos los hombres saben imitarlo (mimneîsth’ ísasin). Aseguraría cada uno que es él mismo el que habla. ¡Con tal fidelidad se adapta (synáreren) su...