Thomas khun, paul feyerabend i imre lakatos

VIVIANA FERNANDEZ 1B1
FILÒSOFS DE LA CIÈNCIA
THOMAS S KHUN: Revolucions científiques, paradigma
Thomas Samuel Kuhn va néixer a Cincinnati, Ohio, el 18 de juliol de 1922. Va estudiar Físiques a la Universitat d'Harvard, per la qual es va doctorar en l'esmentada especialitat el 1949. A partir de llavors el seu interès es va orientar cap a l'estudi de la Història de la Ciència. Va romandre aHarvard com a professor ajudant d'Història de la Ciència fins a 1956, en la qual va acceptar una oferta de la Universitat de Berkeley, on ocuparà la Càtedra d'Història de la Ciència a partir de 1961. El 1964 passarà a desempenyorar aquest mateix lloc a la Universitat de Princenton fins a 1979, any en què s'instal·larà a Boston, ocupant la Càtedra de Filosofia i Història de la Ciència del MassachusettsInstitute of Technology. Va morir el 17 de juny de 1996 a la seva casa de Cambridge, Massachusetts. El seu pensament va quedar plasmat fonamentalment a l'obra L'estructura de les revolucions científiques (1962). Thomas Kuhn és un dels més importants, i més ben coneguts, representants de la "nova filosofia de la ciència". La història de la ciència es troba marcada per llargs períodes de refinamentestable, que ell denomina "Ciència normal", i que es veuen sistemàticament interromputs per canvis bruscos d'una teoria a una altra sense cap possibilitat de comunicació entre elles. A aquestes brusques interrupcions, Kuhn les anomena "revolucions científiques”.La ciència normal és un període en què l'activitat científica es dedica a la resolució d'"endevinalles" o enigmes concrets i parcials. Lacaracterística més important de la ciència normal és l'existència d'un "paradigma". Kuhn distingeix dues formes principals de l'ús de la paraula "paradigma". D'una banda, el paradigma ha de ser concebut com un èxit, és a dir, com una forma nova i acceptada de resoldre un problema en la ciència, que més tard és utilitzada com a model per a la investigació i la formació d'una teoria. D'altra banda,el paradigma ha de ser concebut com una sèrie de valors compartits, això és, un conjunt de mètodes, regles i generalitzacions utilitzades conjuntament per aquells entrenats per realitzar el treball científic d'investigació, que es modela, a través del paradigma com a èxit. D'acord amb Kuhn, el canvi d'un paradigma per l'altre, a través d'una resolució, no ocorre a causa que el nou paradigmarespon millor les preguntes que el vell. Ocorre més aviat, a causa que la teoria antiga es mostra cada vegada més incapaç de resoldre les anomalies que se li presenten, i la comunitat de científics l'abandona per una altra a través del que el mateix Kuhn ha denominat switch gestaltic. Les revolucions ocorren perquè un nou èxit o paradigma presenta noves formes de veure les coses, creen amb això nousmètodes d'anàlisi i nous problemes a què dedicar-se. Ara bé, ja que diferents paradigmes s'enfoquen i parteixen de diferents problemes i pressuposts, no existeix una mesura comuna del seu èxit que permeti avaluar-los o comparar-los uns amb d'altres. A aquesta característica dels paradigmes, Kuhn l'anomena "inconmensurabilitat”. És també a causa d'aquesta característica, la manca de conceptes ambsignificat comú entre teories, que la transició d'un paradigma a l'altre ocorren d'una manera radical i sobtada, gairebé podem dir irracional. Finalment, Kuhn va ser un dels primers i més importants crítics de la noció de "progrés" en la ciència, noció que ell relaciona amb l'acumulativitat o el reduccionisme. Prefereix parlar de "canvi" científic en lloc de "creixement o "progrés".
PAUL FEYERABEND:Anarquisme epistemològicEpistemóleg austríac. Va néixer a Viena el 1924 i va morir el 1994. Es va dedicar al teatre a Weimar i a Viena, va estudiar després física i va deixar Àustria (1955) per ensenyar a Berkeley. Va preconitzar una nova metodologia científica, que ell mateix va qualificar d'anarquista i l'eix fonamental de la qual era la separació entre ciència i Estat. Entre les seves obres...