Tirant lo blanc

Tirant lo Blanc – Joanot Martorell

Tirant a Anglaterra

Els moros envaeixen l’illa i el rei està tan preocupat que fa capità del seu exèrcit al primer captaire que troba (ha somiat que havia de fer això). El captaire que es troba és l’ermità, el qual realment és Guillem de Varoic, un cavaller retirat, que no revela la identitat, ja que fa creure que Guillem de Varoic ha mort. L’ermitàdecideix ajudar-lo i li diu al rei que actuí amb serenitat i que faci creure a tots que està tranquil en el sopar, mentre l’ermità comprarà unes magranes fetes de calç humanes i disfressat de moro, anirà a la tenda del rei moro i les tirarà. Així ho fa i al cap de 6 hores les magranes s’encenen i els moros intenten apagar el foc, el que no saben és que com més aigua tirin, més foc surt, i que no espot apagar sinó és amb resina de pi o d’oli. El rei moro en veure tants moros morts se’n va cavalcant un ginet. L’ermità revelarà a la seva dona la seva verdadera identitat i el rei es casarà amb la filla del rei de França. Aquesta dona tenia la pell tan blanca que quan bevia vi vermell es veia com passava per la gola.

(pàg. 46)- Tirant lo Blanc que anava cap a les festes de la boda del rei is’adorm va a parar a on és l’ermità. Tirant li explica que ell té aquest nom perquè el seu pare era el senyor de la Marca de Tirània i perquè la seva mare (filla del duc de Bretanya) es deia Blanca. Després li suplica que li expliqui que és el llibre de cavalleria i ell li llegeix un capítol de L’Arbre de Batalles. Seguidament li dona el llibre a Tirant i li diu que per ser bon cavaller s’ha de tenirmolta virtut, ser lleial, piadós, valent, amable i comunicable. El cavaller ha de tenir virtuts que els altres homes no tenen. També li llegeix el segon capítol on diu que un cavaller se li donen les armes per un motiu. Tirant i els seus cavallers marxen a les bodes del rei prometent que passaran a visitar l’ermità quan tornin a Bretanya,

(pàg. 56)- Ja a les festes (duren un any i 6 dies), enuna batalla, Tirant li diu a Kirieleison de Muntalbà (el seu contrincant) que si es disculpa de tot el que ha fet, no caldrà que lluitin . Muntalbà no vol rebre tal humiliació i a més afegeix que ell també va rebre l’ordre de cavalleria de Guillem Varoic per desgràcia. Prefereix morir que disculpar-se i per això Tirant el mata amb una daga.

Al cap de pocs dies hi ha la Bella Agnés, parenta de lareina i filla del duc Berrí a un prat (era molt maca). Tirant li demana si li pot agafar el fermall a ella i que el portarà amb honor a les seves batalles. Ella accedeix, encara que troba que és molt poca cosa. Ell li treu (per fer-ho li havia de tocar els pits) i besa el fermall. El senyor de Vilesermes, cavaller francès, li diu a Tirant que li doni el fermall a ell perquè ell estima a la bellaAgnés. Tirant li diu que és molt superb i que no li donarà. Llavors lluiten i moren 12 cavallers. Després, el sr. de Vilesermes li escriu una lletra de batalles a Tirant. Tirant li demana consell a Jerusalem, rei d’armes, demanant-li que guardi el secret. Ell li diu que lluiti i no tingui por de la mort, llavors Tirant li demana que sigui el jutge de la batalla, el testimoni del que passarà.Jerusalem diu que no pot ser jutge, perquè no pot ser-ho cap rei, cavaller, herald etc., que doni consell. El jutge llavors serà Clarós de Clarença, conegut de Tirant. Tirant li donarà una carta blanca a Jerusalem.

El dia de la batalla mentre Tirant i el sr. de Vilesermes trien les armes, el sr. de Vilesermes li diu a Tirant que si li dona el fermall no hi haurà cap batalla, però Tirant no cedeix illuiten. La batalla és molt dura i els dos cauen, ja que s’estan a punt de morir. Tirant treu molta sang i el cura la bella Agnés amb l’ajuda d’unes dames que anaven a anar a missa. Totes es treuen la roba, la posen a terra i col·loquen a Tirant a sobre perquè s’escalfi. Ell es cura i la bella Agnés es culpa d’haver-li donat el fermall i demana que li portin el sr. de Vilesermes que està mort,...