Tirant lo blanc

2.Torna a llegir l’episodi del Somni de Plaerdemavida i compara els temps intern de l’acció i el temps del discurs tal com ens és narrat.
L’episodi comença narrat en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé i mai no busca la complicitat amb els que ho llegeixen, però en seguida i trobem la presència de Plaerdemavida com a narradora mantenint el temps de l’acció en elpassat, però, el temps de discurs i de diàleg entre els personatges en el present.

3. Sovint, els escriptors, per tal de situar un personatge o una acció recorren als anomenats expedients narratius. En trobes exemples al Tirant?
Fins el que hem llegit fins ara ens hem trobat alguns expedients narratius, aquests normalment estan quan s’ha presentat un nou personatge en la trama o se la volgutrelacionar amb un altre personatge.. Un exemple d’expedient narratiu que he trobat és l’explicació de qui és Estefania de Macedònia, és un breu text en que podem llegir qui és ella i d’on prové i també ens fa referència que ella no és filla del duc orgullós insidiós de Macedònia en que ens es esmentat en el llibre, sinó que ens expliquen que és filla d’un gloriós príncep, cosí germà de l’Emperadorde Constantinoble. Aquest exemple el podem situar a la pàgina 141 del llibre. M’he fixat en el llibre que és molt recorrent utilitzar els expedients narratius per presentar-nos a comtes, reis, prínceps... d’una forma breu.

4. -Com estan caracteritzats els personatges?
Els personatges són molt reals, l’autor els descriu amb molta cura sense deixar-se detall tant físicament com psicològicament,semblen de carn i ossos, és a dir molt humans, sobretot els més importants, als quals els dóna un tractament psicològic individual, per exemple, Tirant no és un heroi invencible, amb una gran fortalesa de cos i d’ànim. Si Tirant surt victoriós de totes les lluites era per unes raons ben explicables: “més té giny que força” i “li dura molt l’alè”, mai no lluita contra més d’un cavaller i es vamorir de malaltia. La resta de personatges importants de l’obra no es pot classificar en figures típiques (el dolent, l’orgullós, l’envejosa…), sinó que són complexos, i alguns molt com seria el cas de l’Emperador o l’ Emperadriu o de Plaerdemavida
-Quins recursos utilitza Joanot Martorell?
Tirant lo Blanc és una novel•la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg, de vegadesretòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc d’una trama de gran varietat temàtica. És justament aquesta varietat el seu màxim atractiu: amb escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics.
D’altra banda, el seu estil s’ajusta clarament al to dels episodis narrats;des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humorístics o eròtics, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de l’estil de les lletres de batalla fins a les metàfores militars de caràcter sexual. Diuen que Tirant lo Blanc vindria a ser un conjunt de novel•les dins d'una sola novel•la, doncstranscorre diferents plans, militar, amors, vida quotidiana. Podem estar orgullosos perquè està considerada com la primera novel.la moderna d’Europa.

-Com imagines físicament els personatges de la novel•la?
Ens els imaginem ambientats al Segle XV.
El Tirant, un noi ben plantat, fort i molt intel•ligent, té totes les característiques d’un cavaller d’aquella època.
Carmesina, molt jove, només té 14anys, és rossa i de pell molt blanca, guapa tot i que és molt nena amb 14 anys.
Plaerdemavida, és intel•ligent i desvergonyida però no tant guapa com les altres donzelles.
La Viuda Reposada, també jove, però no gaire guapa.

5. Tirant, contra la història, salva l’imperi oriental de les mans dels turcs. Això com saps, no és veritat: l’antiga Bizanci, després Constantinoble, és avui la ciutat...