titanic

EL TITANIC

El Titànic era el segon de tres transatlàntics de la companyia anglesa White Star Line que pretenien dominar el negoci dels viatges transoceànics a principis del segle XX. El Titànic fou varat el 1911 i entrà en servei l'any següent, essent el vaixell de passatgers més gran i luxós de l'època juntament amb l'Olympic.
Durant el seu viatge inaugural entre Gran Bretanya i Nova York,la nit del 14 al 15 d'abril del 1912 es topà amb un iceberg, fet que provocà la seva destrucció i enfonsament i la mort de més de 1.515 persones (d'un total de 2.224). Com a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la tragèdia i de l'atenció pública mundial provocada pel naufragi, el sinistre del Titànic s'ha convertit en un dels naufragis més famosos de la història.
El Titànic es vadissenyar emprant algunes de les tecnologies més avançades de l'època, com mampares hermètiques que dividien el buc en 17 seccions independents i que es creia que podien mantenir-lo a la superfície en cas de trencament d'una part del buc; anava dotat de telegrafia, un nou disseny d'hèlix de tres pales i les instal·lacions de primera classe no tenien comparació amb les d'altres vaixells pel que fa aluxe. Complia amb totes les normes de seguretat exigides per la legislació britànica i nord-americana
Pel seu temps, el Titànic no tenia un rival igual en luxe i elegància. La White Star Line oferí una piscina interior, un gimnàs, una canxa de squash, uns banys turcs, una biblioteca, una sala per rebre, entre altres amenitats (per ús exclusiu de primera classe). Els camarots estàndard de primeraclasse foren ornats amb revestiments de fusta blancs, mobles costosos i altres decoracions elegants. Comptaven només amb banys compartits que disposaven d'aigua calent i freda. Hi havia també estufes elèctriques.
En el cas de les suites s'empraren en les sales d'estar unes xemeneies formosament empotrades. Com una innovació en els viatges de l'època, el Titànic oferia tres ascensors per a primeraclasse i un per a la segona.
Els preparatius havien començat feia una setmana: avituallaments, allotjament de la tripulació contractada, habituació a les seves tasques, etc. Quan arribà el dia en què el Titànic havia de salpar, el 10 d'abril de 1912, la gent estava tan emocionada que alguns deien que tot semblava un somni.
El vaixell era comandat pel veterà capità Edward John Smith, el mésexperimentat i prestigiós de la White Star Line, qui prèviament al viatge expressà que aquest seria l'últim abans de jubilar-se, perquè desitjava estar més temps amb la seva esposa i filla. Smith havia comentat per a una revista de l'època: "No puc concebre que alguna cosa pugui enfonsar els vaixells d'avui, la construcció moderna va molt més enllà d'això".
Entre la primera, segona i tercera classe,hi havia un total de 2.224 passatgers, qui gaudiren d'un formós palau surant, amb luxosos menjadors, piscina interior, biblioteques, gimnàs, enllumenat a totes hores i banys turcs.
El Titànic va tenir un viatge agradable. Des de Gran Bretanya viatjà a Cherbourg on embarcaren més passatgers, després atracà a Queenstown, Cork, Irlanda on embarcaren passatgers de tercera classe i el correu.
Els diesvan transcórrer sense novetat, però el 13 d'abril començaren a arribar els primers informes d'avistament de blocs de gel en la ruta preestablerta; almenys una dotzena de missatges van poder ser rebuts abans que el telègraf Marconi fallés per un lapsus de 10 hores.
Restablerta la comunicació a la cabina de ràdio, els radiotelegrafistes començaren a rebre avisos de perill d'icebergs, els qualsforen ignorats o no considerats d'importància per l'oficialitat reemplaçant.
El clima es refredà a mesura que s'apropaven als grans bancs de Terranova i el capità Smith manà alterar una mica el rumb per passar més cap al sud dels grans sectors d'icebergs. La velocitat era de 22 nusos i Smith consultà Bruce Ismay si podia baixar-la, al qual aquest s'hi negà fent veure que desitjava fer el millor...