Titulo

Tema. La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
INTRODUCCIÓ El règim polític instaurat a partir del pronunciament del general Miguel Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923 constitueix el que anomenam Dictadura de Primo de Rivera. Es tracta d’una dictadura amb uns inicis militars que constitueix el final definitiu del civilisme instaurat a finals de 1874 amb la Restauració. Generalment esdivideix la Dictadura de Primo de Rivera en dues estapes. El Directori militar fins a 1925, i, el Directori civil. En qualsevol cas, l’any 1926 constitueix l’any d’inflexió a partir del qual els problemes polítics del dictador s’anaren succeint un darrera l’altre. Tot i que el dictador dimití el gener de 1930, aquest període es fa arribar fins a la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de1931. Aquesta darrera etapa de “dictablanda”, que pretenia tornar a la normalitat constitucional, fou la del general Berenguer fins a febrer de 1931, i la de l’amirall Aznar. CAUSES DEL COP D’ESTAT Espanya arrossegava una crisi darrera l’altra. La Primera Guerra Mundial i les conseqüències de la Revolució Russa feien tèmer el pitjor per a les classes conservadores. L’agitació social fouespecialment cruenta (el pistolerisme a Barcelona). Les diferents crisis de la guerra colonial del Marroc conduïren la monarquia d’Alfons XIII a una situació sense sortida. L’anomenat Desastre d’Annual de 1921, amb unes 13.000 víctimes, en molt pocs dies, de soldats espanyols, afectà la mateixa institució monàrquica. L’Expedient Picasso i el debat parlamentari que suscità apuntaven responsabilitatsdirectes de l’exèrcit i del rei. Primo de Rivera es presentà, en el seu pronunciament, com un regenerador que volia netejar el país de cacics, posar fi al bandidatge polític, a la indisciplina social i a les amenaces a la unitat nacional espanyola. De fet, però, el seu paper fou realment el de salvador de la monarquia i repressor dels moviments progressistes d’aleshores. Més que un regenerador erarealment un restaurador de l’ordre social existent, dels privilegis dels poders fàctics de sempre. S’aprofità dels vents dictatorials que es movien per Europa, i concretament, de la dictadura feixista de Mussolini a Itàlia. S’ha parlat molt de la implicació personal d’Alfons XIII en el pronunciament militar, ja des dels seus precedents conspiratius. En qualsevol cas, l’acceptació d’Alfons XIII de ladictadura, rompia les bases de la Restauració de manera definitiva i allunyà la monarquia de la legitimitat política. EL RÈGIM PRIMORIVERISTA Com hem dit el dictador es volgué presentar com el continuador del regeneracionisme de Costa a Maura. A la pràctica fou un dictador que reprimí els partits democràtics, el moviment obrer (sobretot l’anarquista) i els moviments nacionalistes català i basc(perseguí l’ús del català, abolí la Mancomunitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, clausurà el camp del CF Barcelona, prohibí la sardana, a Mallorca prohibí les activitats de l’Associació per la Cultura de Mallorca...). Primo de Rivera intentà implantar un règim com el feixisme italià tot i que no del tot. En aquest sentit instaurà un partit únic, la Unió Patriòtica que més que un partit,volia replegar l’essència del temperament polític espanyol que es constituiria com a partit de govern, però intentà implicar els socialistes (PSOE) com a partit de permanent oposició. Canvià el sistema parlamentari per una Assemblea Nacional Consultiva de caràcter corporatiu. Organitzà les relacions entre patrons i obrers a partir dels anomenats comitès

IES LLUCMAJOR Curs 2012-2013

TomeuCarrió 2n de batxillerat-Història

paritaris, on convidà el sindicat socialista UGT a participar-hi, però reprimí la central anarquista CNT. D’altra banda intentà una feble descentralització amb els estatuts municipal i provincial de Calvo Sotelo. Els primers anys Primo de Rivera no fou mal vist per moltes capes polítiques i socials del país. Els seus èxits econòmics inicials com foren la política...