TOT ET SERÀ PRES.

CAPÍTOL 1
En Xavier Albà té un amic que està ingressat a l’hospital, i el va a veure sempre que pot, el seu amic esta molt preocupat ja que els doctors Casaforta i Andreu no li volen dir perquè està al hospital. En Xavier li vol dir, però no pot.
La noia bruna, va marxar de casa, ara, era una nova ermitana d’una llar abandonada, on no la trobarien mai. Ell estava assentada sobre la gespafresca, tot sentint la flaire novella de les flors que s’obrien.
CAPÍTOL 2
En doctor Casaforta estava al seu despatx, i de sobte van trucar a la porta, era el doctor Andreu, al entrar, l’Andreu l’hi va comentar al doctor Casaforta que li agradaria comentar-li a l’amic del Xavier la malaltia que tenia. El doctor Casaforta li va preguntar, si el pacient, estava psicològicament preparat per rebre unanoticia com aquesta, l’Andreu, l’hi va dir, que això ho podia preguntar a la seva infermera assignada. De sobte, van tornar a trucar a la porta, i era ella mateixa, la Maria Rius, seguidament, li van fer la mateixa pregunta, i ella va afirma amb el cap .El doctor li va demanar a la Maria, que la pròxima vegada que vingués el Xavier a visitar al seu amic, que primer passes per el seu despatx. Acontinuació el doctor Casaforta va anar a l’habitació del pacient, i li va explicar quina era la seva malaltia. Es tractava de una deficiència en el mecanisme de producció i acció de l’hormona que regula el pas dels globus vermells. El pacient li va preguntar si hi havia alguna cura, i el metge li va respondre que estaven buscant en remei.
La noia bruna es va aixecar i va seguir fent camí, vapreferir triar el camí llarg, per assegurar-se de que mai ningú la trobaria. Així dons, el seu camí, va començar a fer-li voltar la muntanya.
El camí era llarg i ella estava cansada, així que va seure a l’ombra d’una alzina, va veure aigua, i es va disposar a continuar.
CAPITOL 3:
El dia següent, Xavier passar al despatx de Casaforta, estaven conversant, i quan el doctor va apujar una mica el to, enXavier es va aixecar, i va marxar, tot seguit, va anar a veure al seu amic, ell sabia que no li havien explicat tot, faltava el pitjor.
Xavier va entrar a la cambra i es va posar a conversar amb el seu amic, Xavier l’hi va explicar, que el doctor Casaforta, no li va dir la pitjor part, que era, que si estava 6 mesos conectat a la màquina, poc a poc, el seu cervell s’aniria danyantirreversiblement.
La noia bruna, es va despertar gracies als primers rajos de llum, s’havia adormit recolzada al tonc d’un arbre apartat del camí. La noia va carregar-se la motxilla a l’esquena, i es va disposar a continuar.
Ella estava fent un mos, amb un racó apartada del camí, quant de sobte va sentir una moto, així que es va tirar ella mateixa vessant avall, fins que un arbre li va parar la caigudamentres rodolava. Ella es va quedar una estona allà, esperant a que el cap li tornes a lloc. Tornà al camí i seguí.


CAPITOL 4:
En Xavier decideix anar a veure al seu amic a l’hospital, però tot just entrar, va veure als pares del seu amic, així que va decidí esperar a que marxessin i va anar a prendre algo. Quan van marxa, ell es va dirigir a l’habitació del seu company, que aquest, li va demanara en Xavier si li podia aconseguir uns llibres, uns llibres una mica estranys. Xavier va dir que si, i va anar a la biblioteca a agafa’ls. En doctor Andreu va cridar a la Maria Rius, i li va dir que intentes animar una mica a l’amic del Xavier. Més tard, en Xavier li va portar els llibres al seu amic, que aquest no li va voler dir per a que els volia.
La noia va recórrer les darreres pujades delseu camí, i finalment va arribar a un lloc on els arbres deixaven un espai buit, una clariana, al peu d’un penya-segat rocallós. Al fons recolzada en la paret de roca, hi havia una antiga i abandonada masia, mig destruïda. La noia s’havia que amagava secrets que lla coneixia molt bé, així que va entrar, i va explorar una mica la masia, finalment es va dirigir al fons de la sala principal, on hi...