Trabajo psicofísica

PSICOFÍSICA

Alicia Merino Gómez Percepció i Atenció Gr.V

ÍNDEX Introducció…………………………………………p.2 Mètode……………………………………………….p.3 Resultats…………………………………………….p.4 Conclussions………………………………………p.5 Bibliografia…………………………………………p.6 Annex.....................................................................p.7

Alicia Merino Gómez Percepció i Atenció Gr.V

1

INTRODUCCIÓ La psicofísica és una partde la psicologia que estudia la relació entre la magnitud d’un estímul físic i la intensitat amb la qual es percep. Els primers registres que es tenen de la disciplina, daten del s.XIX amb Herbart. Encara que fou ell qui va propasar l’existència d’un umbral absolut, Weber desenvolupà mètodes psicofísics que permetien el càlcul dels umbrals. Va formular la llei principal de la psicofísica, i méstard, Fechner la va millorar. Va ser aquest últim qui aportà els mètodes psicofísics indirectes i els conceptes d’umbral absolut i diferencial. Finalment, ja en el segle XX, Stevens reformulà de nou esta teoria en la coneguda com “funció potencial de Stevens”. Llei Weber-Fechner La part de la psicofísica que pot mesurar els umbrals s’anomena psicometria. El model matemàtic que ho fa possibleconstitueix pròpiament la llei. Mètode de límits Es presenten intensitats de l’estímul en ordre ascendent i descendent alternativament. Cada sèrie finalitza quan s’arriba al tipus de resposta requerida. Avantatge: és ràpid i mostra una bona consistència de respostes dins d’una mateixa sèrie. Inconvenient: histèresi, diferència entre umbrals ascendents i descendents. Mètode d’ajust El subjecte deu ajustarla intensitat de l’estímul fins al límit de la detección. Es fan diverses mesures alternant els punts de partida ascendents i descendents. Es calcula la mitjana aritmètica dels valors finals. Avantatge: és un mètode molt ràpid. Inconvenient: l’umbral sol sobreestimar-se. No existeix possibilitat real d’obtindre una funció psicomètrica. Problemes de la psicofísica Hi ha una alta variabilitat pròpiadels sistemes sensorials. El problema de biaxos de resposta. Esta no depèn només de l’estímul sinò que juguen un important rol les expectatives del subjecte, la freqüència de presentació, etc.

MÈTODE Subjectes En l’experiment han participat dos subjectes de forma voluntària. Ambdues persones posseïxen visió corregida, la primera per problemes de miopia i l’altra per astigmatisme.
AliciaMerino Gómez Percepció i Atenció Gr.V

2

Les dues participants eren dones de la mateixa família amb un grau de familiaritat de mare i filla. La mare, amb 47 anys, pateix astigmatisme; i la filla, de 23 una lleugera miopia. Material Per a la realització de l’experiment sobre els umbrals de visió, s’han emprat els següents materials: dues fulles de paper amb les matrius de lletres per a reconèixer,una amb una tipologia Cambria grandària 12 i l’altra de grandària 24 (adjuntades al final de la memòria); dues taules per anotar els resultats de les mesures; un metre per a mesurar les distàncies del subjecte al paper; un bolígraf per anar anotant els resultats, i una cadira on se seïen les participants. Procediment Per a la realització de l’experiment, els subjectes es van asseure en una cadiraamb el cap recolzat en la paret per a que no es pogueren moure. L’observadora, una volta estaven els subjectes asseguts en la cadira, mesurava amb el metre la distància des de la paret fins als seus ulls. Desprès començava les sèries ascendents el més prop del subjecte possible i agarrava les mesures contant des de la paret fins el lloc on estiguera el paper. Les sèries descendents començaven elmés lluny possible dels subjectes com fòra possible i també es mesuraven les distàncies des de la paret. Finalment, per a obtindre els resultats, es restaren les distàncies presses de la paret al paper amb les distàncies que mesuraven de la paret a l’ull. Desprès de restar les mesures, es varen fer les mitjanes aritmètiques de les sèries ascendents i descendents de cada subjecte; les mitjanes...