Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX

7.TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ
TERRITORIAL AL SEGLE XIX
1.LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
Els liberals van voler potenciar l’activitat agrícola i orientar la producció cap al mercat. els
intents de reforma agrària s’acceleraven quan governaven els progressistes.
Les fórmules aplicades (abolició del règim senyorial i privatització mitjançant la
desvinculació i lesdesamortitzacions) no van reeixir:
-No anaven acompanyades d’una industrialització generalitzada.
-El latifundisme es va reforçar.
-Els minifundis al nord es va mantenir.
-Va aparèixer una nova classe de propietaris absentistes. La classe mitjana camperola va
desaparèixer i es va convertir en proletariat agrícola o en emigrants.
Tos i això, es van assolir els ingressos per a la Hisenda,rompuda de noverterres i el
modest augment de la producció agrícola,etc.
A Catalunya,de desamortització no va tenir tanta trascendència,amb una agricultura mot
dinàmica des de les darreries del segle XVIII esperonada per unes formes de propietat de
la terra i de contractes agraris més favorables per a la pagesia.
El creixement del sector topava,però,amb certs límits:
-Es va mantenir l’escassa tecnificació delcamp,l’agricultura extensiva i el guaret.
-Les pastures disminuïren, i amb elles la riquesa llanera.
-Hi va haver un traspàs de capitals urbans al camp amb afany especultiu
-La climatologia i l’edafologia eren adverses.
D’altra banda,va créixer l’especialització, especialment la cerealista a la Maseta i la
vitícola a Catalunya i La Rioja.
La producció i comercialització agrícola van permetrel’accés als recursos alimentaris i
l’augment de la població.
2.L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Durant el segle XIX,la població espanyola va passar de 10.500.000 a 18.600.000
d’habitants. A Catalunya,l’augment va ser més notable: de 900.000 a 1.900.000.
La veritable revolució demogràfica s’esdevingué el darrer terç del segle:
-La taxta de mortalitat va baixar a la meitat entre 1880 i 1930.
-Pas de 29a 50 anys d’esperança de vida entre 1860 a 1930
Creixement inferior al d’altres estats europeus,degut a les guerres,les epidèmies i les
crisis de subsistència.
Hi va haver moviments migratoris interiors,del camp a la ciutat i l’interior a la costa i
exteriors.
Dualisme camp-ciutat.

3.LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
El procés industrialitzador català,lligat al sector tèxtil cotoner,vaser l’únic que va revestir
caràcters propis de revolució industrial a la Península.
Les primeres fàbriques d’indies es van instal.lar a mitjans del segle XVIII, sorgint-hi una
burgesia emprenedora, però el creixement va aturar.se amb la Guerra del Francès i la
pèrdua de les colònies sud-americanes.
A partir de 1830, el sector va remuntar gràcies a algunes mesures proteccionistes, larepatriació de la capitals colonials i la renovació tecnològica.
La indústria catalana va patir una doble concentració:
A) De caràcter empresarial: grans empreses van arraconar a les petitites.
B) Concentració geogràfica a certs punts del litoral.
Altres sectors industrials:
- Tèxtil llaner concentrat al Vallès Occidental,afavorit per ferrocarril.
- La metal.lúrgia va ocupar un lloc secundari perdiferents factors. A mitjans del segle XIX
apareixen grans empreses com a La Maquinista.
- Surera,química,alimentària,paperera i elèctrica i telefonia.
Els obstacles de la indústria catalana:
-Falta de primera matèria pròpia.
-Insuficièncient mercat intern.
Una característica generalitzada va ser el requeriment de poc capital: predomini de les
petites i mitjanes empreses, i de la indústrialleugera. Molts de capitals,a més, defugien la
inversió industrial.
4.L’ESTRUCTRURA INDUSTRIAL D’ESPANYA
1) LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
La demanda de nous objectes,eines i màquines va impulsar la moderna indústria
siderúrgica.
Els primers alts forns van establir.se a Màlaga el 1832, basats en el carbó vegetal. Als
anys 60’ van destacar-se els asturians,que aprofitaven el carbó de la zona.
El 1882...