Transformacions agràries i expansió industrial s.xix

• Transformació de l’economia a Europa. La indústria desplaça l’agricultura (augment producció i intercanvi de béns) Mecanització i ús carbó.
• Era del capitalisme
• Catalunya s’uneix a la transformació
el 1830 i amb indústria cotonera es
converteix en motor d’Espanya (gràcies a les transformacions de la producció agrària orientada al mercat)
• Espanya no s’industrialitzarà plenament i ala darreria del segle encara economia agrària predominant (marginació d’Espanya del procés d’industrialització europeu)

1. TRANSFORMACIONS AGRICULTURA
• Reforma agrària liberal 1836 (govern progressistes). Objectiu alliberar la terra de l’A.R pel desenvolupament de la propietat privada i l’economia de mercat. Terra=mercaderia
• Efectes: abolició senyorius i drets jurisdiccionals (però noperden drets pq van transformar senyorius en propietat privada) Pagesos es converteixen en jornalers i problema contractes a curt termini s’agreuja.
• Desamortitzacions (Mendizábal 1836 i Madoz 1855): oportunitat perduda pel fet q conreadors de les terres no siguin propietaris.
- Objectius aconseguits:
- Finançar guerra carlina
- Pal•liar dèficit hisenda
- Fomentar construcció ferrocarril
-Pas de terres de conreu a mans d’individus amb interès d’augmentar la producció per obtenir beneficis.
• Producció agrícola augmenta a Espanya, tot i que de manera modesta.

2. FORMES DE PROPIETAT A CATALUNYA
• Els nobles es veuen obligats a vendre part del seu patrimoni a burgesia i pagesos benestants (pèrdua de capital per puja de preus i oposició pagesos a pagar rendes senyorials)
• Enla subhasta desamortitzadora possibilitat als pagesos de redimir el cens i accedir a la propietat (no possible per pagesos més pobres)
• Contractes de conreu a llarg termini estimularen aplicació de millores per incrementar producció (defensa carlina per defensa valors societat tradicional, no tant per problemes amb propietats i rendes).
• Contractes agraris a Catalunya: arrendament, parceria,masoveria, rabassa morta.

3. EXPANSIÓ AGRÀRIA
LÍMITS CREIXEMENT A.ESPANYOL
• Rompuda de noves terres sense conrear (de 10 a 16 mil. Hec principis s.XIX) augmenta producció, però no milloren tècniques agrícoles.
• Expansió conreus: cereals, vinya, blat de moro i patata.
• Descens ramaderia ovina i augment cabanya porquina.
• Lent augment de la productivitat:
- Marc natural poc favorable- Minifundis (autoconsum)
- Latifundis (beneficis fàcils, diferència de renda entre pagesos conflictivitat)
EXPANSIÓ A. CATALANA
• Especialització i intensificació (poca possibilitat de cultivar noves terres i transformacions de la propietat)
• Prosperitat agricultura catalana arrenca procés industrialització (aporta força de treball i inversió mercats per augment capacitat adquisitivapagesos)
• 1860 al litortal Bcn i Tarragona, monoconreu vitícola. Segona meitat s.XIX Edat d’or de la viticultura (fil•loxera a França)
• Reducció cereals i llegums dèficit alimentari. Construcció Canal d’Urgell i conreu arròs al delta de l’Ebre.

4. EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
• S.XIX augment del 60%. Desaparició algunes epidèmies, millora dieta i expansió conreus. Però més baix que la restad’Europa.
• Continua demografia tradicional. Creixement limitat fins primer terç s.XX pq continua elevada mortalitat infantil (falta higiene, pobresa i epidèmies com còlera, tuberculosi i febre groga)
• Catalunya transició demogràfica moderna segona meitat s.XIX (millor alimentació i menys epidèmies)
• Creixement de les ciutats espanyoles lent, però constant. 1860 èxode rural que va augmentar poblacióurbana (Madrid, Barcelona) però dualisme entre camp i ciutat pq majoria població espanyola continuava sent rural al s:XIX.
• Catalunya migracions del camp a la ciutat i de l’interior a la costa. (centres industrials). Increment urbanització de Catalunya (dos de cada tres catalans residien en nuclis urbans)
Migracions transoceàniques per millorar condicions de vida. Galícia, Astúries,...