TRANSICIÓ ESPANYOLA (1975-2000)

TEMA 15 TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA A ESPANYA
(1975-2000)

Franco va morir el 1975 i, a la superfície política, van aparèixer dos grans blocs: els
partidaris que el nou rei Joan Carles continués el franquisme i el bloc democràtic que volia una
ruptura amb el règim anterior.

El primer govern de la monarquia. La continuïtat de la dictadura (nov. 1975- juliol 1976)

Immobilisme-El primer govern de la monarquia va continuar presidit per Arias Navarro, si bé s’hi
incorporaren alguns polítics franquistes, com Fraga Iribarne i José Maria de Areilza, que
propugnaven l’evolució de la dictadura cap un règim més o menys democràtic.

-El govern va iniciar una tímida obertura que comportà la legalització de les anomenades
associacions polítiques, no es volia sentir parlar departits polítics.

-Els principals partits democràtics reclamaven una ruptura amb el règim franquista,
exigien la llibertat per a tothom, reclamaven llibertats polítiques i sindicals i demanaven
eleccions lliures. A Catalunya i al País Basc es reclamaven els estatuts.

-Les organitzacions d’esquerra s’havien organitzat en dues plataformes: la Junta
Democràtica, impulsada pel PCE (SantiagoCarrillo) i la Plataforma de Coordinació
Democràtica, organitzada pel PSOE (Felipe González). S’uniren en Coordinación
Democràtica (Platajunta) el 4 d’abril de 1976 amb l’objectiu de legalitzar els partits polítics, demanar l’amnistia i llibertats polítiques..

-Els primers mesos e 1976 van ser testimonis de nombrosos aldarulls protagonitzats per
estudiants, obrers . El govern va respondreendurint la repressió . El clima d’agitació assolí la màxima virulència i davant d’aquests fets, el juliol de 1976, Arias Navarro va presentar la
dimissió. Juan Carles va nomenar cap del govern, Adolfo Suárez.

Adolfo Suárez i la llei de reforma política

-L’elecció va ser rebuda amb moltes reticències, despertà desconfiança tant en l’oposició
com entre els franquistes.

-El programa del nougovern va ser la preparació d’un referèndum, per reformar el
sistema polític heretat de la dictadura franquista.

-La Llei de reforma política, que preveia la celebració d’eleccions generals amb sufragi
universal directe, es va sotmetre a votació popular el 15 de desembre de 1976, amb el 94 % de vots afirmatius.
-Durant els primers mesos del 1977 els grups extremistes van iniciar una campanyade
desestabilització el nou règim. L’extrema dreta va assassinar un grup d’advocats que
col•laborava amb Comissions Obreres, i va cometre diversos atemptats contra llibreries i
institucions socials. L’extrema esquerra va segrestar militars i va assassinar membres de la
policia i de les institucions de l’estat.

-Només quedava un escull: la legalització el PCE,(9 abril 1977) liderat perSantiago Carrillo. Durant les vacances de Setmana Santa de 1977 Adolfo Suárez va prendre la decisió
personal de declarar legal el PCE.

-Suárez va crear la UCD i Fraga Iribarne va crear Alianza Popular.
Pel Juny de 1977, es van poder celebrar les primeres eleccions lliures des de l’any 1936.
L’objectiu de les noves Corts serà redactar una nova Constitució.

La Constitució de 1978

-El 6 dedesembre de 1978, s’aprovà en referèndum amb gairebé el 88 % de vots
afirmatius. Espanya passava a ser una monarquia parlamentària amb un sistema plenament
democràtic.

-La Constitució de 1978 fou fruit del consens (acord, assentiment comú). Té tres parts. En
la primera, dita dogmàtica, s’hi estableixen els principis bàsics, els drets fonamentals, els
principis de política social i econòmica iles garanties dels drets i els mecanismes de la seva
suspensió; en la segona anomenada orgànica, s’hi desenvolupen les funcions i els mecanismes els poders fonamentals (legislatiu, executiu i judicial), juntament amb les qüestions fiscals, d’organització territorial de l’Estat i del tribunal constitucional; l’última part es refereix al sistema per mitjà del qual s’hi poden introduir reformes...