Treball tirant de leartes

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 34 (8450 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 16 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Tirant Lo Blanc
Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en certsentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment.
AUTORIA
El seu autor és JoanotMartorell fou un cavaller provinent de la petita noblesa valenciana, sembla que nascut a la ciutat de València entre 1405 i 1410. La família Martorell era originària de Gandia, però consta radicada a València des de 1400. Des d'aquest any, tant els pares com els avis, paterns i materns, de Joanot Martorell estan documentants com a veïns de la ciutat. Possiblement va morir el 1465. El seu avi va serconseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà. De Joanot Martorell, que era cunyat d’Ausias March, coneixem força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller bregós de vida agitada, plena d'afers cavallerescos d'armes i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al tracte cortesà (sabem que va estar a les corts França, Portugal, Nàpols i Anglaterra) i,segons es dedueix del llibre, interessat en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes amorosos.
Les bregues i enfrontaments entre cavallers el van dur a mantenir una correspondència viva, aguda i irònica en defensa del que ell creia que eren els seus drets. Aquestes lletres de batalla, en què Joanot Martorell relacionaels greuges de què se sent ofès i repta a batalla a mort -a ultrança- l'agreujador, són una bona mostra tant del seu coneixement d'aquestes pràctiques (que es reflecteix a la novel·la) com del seu caràcter bel·licós, enemic de juristes i de paraules (com queda ben patent en un dels episodis de la narració en què el duc de Lancaster fa penjar uns juristes, amb plaer del rei), i amic de l'acciódirecta per ventilar els seus assumptes. De tots ells, però, només ens n'interessen dos, pel reflex que tenen al Tirant. Entre 1437 i 1445 va mantenir un sostingut enfrontament amb el seu cosí Joan de Monpalau. Joanot Martorell el va requerir reiteradament a batalla a ultrança i va recórrer les corts anglesa i portuguesa buscant jutge i plaça per al combat, que no es va arribar a celebrar. Éspossiblement en aquesta estada a Anglaterra que J. Martorell Va recollir bona part dels materials que constitueixen la primera part del Tirant: el canemàs primer de la historia de Guillem de Varoic -inspirat en el relat anglonormand Guy de Warwik-: les fastuoses festes del casament del rei d’Anglaterra -poc abans de la seva arribada, el 1432, se n'havien celebrat unes a Londres per rebre Enric IV- ; ol'explicació de la llegenda anglesa sobre l'origen de l'Ordre de la Garrotera -que és explicada per primer cop en la literatura occidental. D'altra part, el motiu de l'enfrontament respon a un costum ben real del s. XV, que també serà inclòs a la novel·la: el casament secret, cerimònia privada en què els amants es lliuren en matrimoni, amb el compromís de formalitzar-lo més endavant. Segons JoanotMartorell el seu cosí havia celebrat bodes sordes amb la seva germana Damiata i havia després incomplet el compromís adquirit. Monpalau nega sempre haver adquirit cap compromís, no haver estat amb Damiata. La brega era, doncs, inevitable. (A la novel·la, són Diafebus i Estefania, i Tirant i Carmesina els que es casen secretament; tot i que, com a models cavallerescos, respecten els compromisos amb...
tracking img