tu prima

EL MANIFEST COMUNISTA
Karl Marx i Friedrich Engels
Pròleg de Alan Woods

Traducció: Grup de Traductors de la Fundació Friedrich Engels
Primera edició en català: abril 2005
© Fundación Federico Engels
Publicat i distribuit per la Fundació Friedrich Engels
Catalunya i Illes Balears: 933 298 921
País Valencià: Telf.: 963 600 219
Central: Telf.: 914 283 870 · Fax: 914 283 871
E- mail:fundacion_ federico@ engels. org · Web: www. engels. org

ÍNDEX

Pròleg per Alan Woods
Manifest del Partit Comunista
I. Burgesos i proletaris
II. Proletaris i comunistes
III. Literatura socialista i comunista
1. El socialisme reaccionari
a) El socialisme feudal
b) Socialisme petit burgès
c) El socialisme alemany o socialisme ‘veritable’
2. El socialisme conservador o burgès
3. Elsocialisme i el comunisme crítico- utòpics
IV. Actitud dels comunistes en relació amb els diferents partits d’oposició
APÈNDIX
I. Pròleg a l’edició alemanya de 1872
I. Pròleg a l’edició alemanya del 1883
I. Pròleg a l’edició anglesa del 1888
I. Pròleg a la quarta edició alemanya del 1890
I. Pròleg a la segona edició polonesa del 1892
I. Pròleg a l’edició italiana del 1893

Pròleg
Estimatlector, tens a les teves mans un dels documents més importants de la història del món. A
primera vista, sembla que la publicació d’una nova edició del Manifest necessita una explicació. Com
es pot justificar la reedició d’un llibre escrit fa quasi 150 anys? Si fem una ullada a qualsevol llibre
burgès d’aquest tema escrit fa segle i mig, ens n’adonarem que no conserva més que un pur interèshistòric, sense cap aplicació pràctica. Tanmateix, el llibre del qual parlem és el document més actual
que existeix.
Tenim aquí una anàlisi a fons que, en poques paraules, explica els fenòmens fonamentals de la situació
actual a nivell mundial. El Manifest Comunista és encara més veritable avui en dia que quan va
aparèixer, el 1847. Posem només un exemple. A l’època de Marx i Engels, el capitalismedels grans
monopolis estava encara molt llunyà en el futur. No obstant, explicaren com la “lliure empresa” i la
competència inevitablement portarien a la concentració de capital i a la monopolització de les forces
productives. Resulta molt graciós llegir les afirmacions dels defensors del capitalisme al voltant de que
Marx errà en aquesta qüestió, quan va ser aquest un dels seus encerts mésinnegables i brillants.
A la dècada de 1980 tothom parlava de que “allò petit és bell” (small is beautiful). Passant de llarg el
debat al voltant de l’estètica de les coses petites, mitjanes o grans (cosa sobre la qual cadascú pot tenir
una opinió), és un fet absolutament indiscutible que el procés de concentració del capital previst per
Marx s’ha donat, es dóna i, de fet, ha assolit uns nivellsmai vistos en els darrers deu anys.
Aquesta concentració del capital no significa un augment de la producció, sinó el contrari. On més clar
es veu aquest procés és als Estats Units, on 500 grans monopolis controlaven el 92% dels ingressos el
1994. A escala mundial, les mil majors companyies tenien ingressos per valor de 8 bilions de dòlars,
que és tant com dir un terç dels ingressos mundials.Als Estats Units, el 0,5% més ric de la població
posseeix la meitat dels actius financers en mans de individus. L’u per cent més ric de la població dels
Estats Units augmentà el seu percentatge de la riquesa nacional del 17,6% el 1978 a un increïble 36,3%
el 1989.
El procés de centralització i concentració de capital ha arribat avui a proporcions mai vistes. El nombre
d’adquisicions ha arribata nivells sorprenents en tots els països capitalistes avançats. El 1995 va ser un
any rècord en quant a fusions i a O.P.A. El Mitshubishi Bank i el Bank of Tokio es fusionaren i crearen
el major banc del món. La unió del Chase Manhattan i el Chemical Bank va crear el major grup bancari
d’Amèrica, amb uns actius de 297.000 milions de dòlars. La major companyia d’entreteniment del món
va ser...