Un estiu amb l'anna

INDEX

1. Dades bibliogràfiques 2
2. L’autora i la seva obra 2
3. El gènere de l’obra 3
4. El tema de l’obra 5
5. El punt de vista del narrador 6
6. Els personatges i la veu dels personatges 6
7. L’argument 9
8. L’espai 10
9. Temps intern i temps extern o històric 11
10. Opinió personal 11

[pic]RESSENYA LITERÀRIA
Un estiu amb l’Anna de Núria Pradas
-2n ESO-

1. Portada amb el títol destacat, una il·lustració, el vostre nom, grup, curs.

2. Índex: relació dels apartats i la numeració dels fulls

3. Dades bibliogràfiques:
- Títol: Un estiu amb l’anna- Autor/a: Núria Pradas
- Editorial: Cruïlla
- Any i lloc de l’edició : Primera edició, febrer del 1996, imprès a Espanya
- Número de pàgines: té 143 pàgines

4. L’autora i la seva obra

Núria Pradas Andreu va néixer a Barcelona el primer dia de setembre de l’any 1.954, al barceloní barri del Poble Nou, on va viure fins que es va instal·lar a Sant Feliu de Llobregat,d’on es considera filla adoptiva, i on hi té la feina i la família.
Va estudiar Filologia Catalana i es llicencià a la Universitat Central de Barcelona, l’any 1980. De seguida va començar a treballar dins del camp de l’ensenyament, la seva gran vocació.
A més d’ensenyar, a la Núria li agrada el teatre i escriure. Dins del teatre ha fet una mica de tot: actuar, escriure, dirigir i carregarl’escenografia a la furgoneta!
I pel que fa a escriure, des de fa uns quants anys es dedica a inventar-se històries per a nens i joves, i, de moment, li va força bé.
És casada i té tres fills, la Laia, l’Oriol i la Clàudia. Ells són la seva millor creació.

Un estiu amb l’anna, és una novel·la sobre relacions entre adolescents i els adults.

5. El gènere de l’obra: característiques de la narrativai, més concretament, de la novel·la

El text narratiu és el missatge en prosa destinat a un o a diversos receptors, organitzat a través d'un codi literari i que l'emissor situa en un context fictici. Presenta la història del conflicte d'un personatge. La història és una invenció de l'autor que imita la realitat. D'altra banda, tota obra narrativa sempre presenta almenys un conflicte: unasituació problemàtica que cal afrontar i, finalment, resoldre.
En qualsevol novel·la trobem diferents tipus de tècniques o procediments narratius: la descripció, que caracteritza els personatges i els diversos elements que ambienten la història (objectes, paisatges, impressions, estats d'ànim...); el diàleg, que introdueix la veu dels personatges; i la narració, que exposa els fets i els esdevenimentsde manera dinàmica.
La narració, el diàleg i la descripció es poden combinar de maneres diverses i cada obra o cada fragment pot ser redactat amb un procediment diferent. Aquests procediments donen lloc a tres estils bàsics: l'estil directe, l'estil indirecte i l'estil indirecte lliure.
• Estil directe: Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareixreproduïda directament en el text sense la mediació d'un narrador. És el mode d'enunciació que implica directament destinador i destinatari i els protagonistes dialoguen o monologuen directament entre si: és la forma típica dels diàlegs, o fins i tot del monòleg, en què el personatge dialoga respectivament amb un altre personatge, amb si mateix o amb un interlocutor absent. S'introdueix directament omitjançant la fórmula va dir.
• Estil indirecte: Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la mediació d'un narrador que l'explica. És el mode de l'enunciat del discurs relatat. També s'anomena discurs narrat. S'introdueix mitjançant la fórmula va dir que.
• Estil indirecte lliure: Procediment propi dels gèneres narratius...