Una Antena Para Escuchar Colores
A l'article "Una antena para escuchar colores" podem veure els diferents tipus decomunicació. Quan el Neil Harbisson decideix estudiar art trobem, clarament, la coneguda com intrapersonal, ja que aquest va haver de tenir una sèrie de diàlegs amb si mateix degut a les sevesinquietuds d'entendre els colors, que la resta de la gent que l'envoltava veia. La comunicació de masses, la podríem veure en aquest article, a la conferencia cibernètica, ja que el canal és tecnològic,Internet, i el missatge arriba a un grup considerable de persones, ja que, tot i existir una interacció dels assistents, el gruix del missatge es dona de forma oral del ponent cap el públic.
Finalment,tant la conversa amb l'entrevistador, com la que va tenir amb l'Adam Montandon o amb el tutor de l'escola d'art, es tractaria d'una comunicació interpersonal ja que es tracta de l'interacció entre duespersones que comparteixen un mateix codi per tal que el missatge sigui entenedor.
En tots aquests casos són patents la forma de comunicació verbal, que trobem al text de l'article i al llenguatgeoral que faria possible la conversa d'aquest amb el propi periodista o el professor de l' universitat. Tot i que no ho podem observar, es clar que en aquestes situacions, també van ser presents unaforma de comunicació paraverbal, és a dir, entonacions de veu i la claredat d'aquesta o el volum; i no verbal, amb el que entenem, els gestos, moviments, mirades, etc. que ens indiquem si la relacióentre el que es diu i com s'actua donen la mateixa informació (Redundància) o pel contrari, no tenen relació (Paradoxa).
Segons la corrent transmisionista, en totes aquestes comunicacions podemdefinir una estructura en la comunicació. Si per exemple agafem la conversa amb l'entrevistador, podem definir que tant el propi Neil Harbisson com l'entrevistador són emissor i receptor en funció de la...
Regístrate para leer el documento completo.