UNITAT 6

Unitat 6: la narrativa del s.XVI al s.XX

1. La narrativa del segle XVI al XVIII  LA DECADÈNCIA (narrativa)

1.1 La narrativa popular

Les rondalles: és una narració popular i tradicional, destinada als nens amb una intenció moralitzadora. Les més abundants són les meravelloses, en què intervenen, elements i personatges fantàstics i meravellosos: bruixes, fades, gegants...
Les faules sónrondalles de bèsties, protagonitzades per animals que simbolitzen persones i el seu comportament, i en fan un retret moral.
Característiques:
Composicions amb trama senzilla
Llenguatge molt expressiu
Utilització d’unes fórmules determinades d’inici i del final,
Hi havia una vegada..
Això era i no era..
...i van ser feliços i van menjar anissos
A partir del segle XIX, es van començar a recollir i atranscriure les rondalles populars.

Les llegendes: la llegenda és una narració oral o escrita que recull un històric real, però amb la incorporació d’elements imaginaris. (Personatge o situació real)
Les llegendes es relacionen amb una persona, un lloc o un esdeveniment. Així, per exemple, el cicle de Guifré el Pelós.
De vegades, les llegendes són objecte d’elaboracions literàries. És el cas deJoan Garí. Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Josep M. de Sagarra van fer de Joan Garí un motiu poètic. Joan Garí es el personatge d’una llegenda però aquests autors l’utilitzen en les seves poesies.

1.2 La narrativa culte. La literatura catalana del segle XVIII. La il·lustració

La il·lustració
La il·lustració va ser un corrent de pensament que va exaltar la raó i va impulsar l’esperit crític ila idea de progrés. El racionalisme i l’empirisme. La raó i l’esperit crític són qualitats igualitàries de tots els homes. Per això es creu en la llibertat natural, és a dir, en el fet que els homes neixen iguals i són lliures. El lema de la revolució Francesa (“liberté, fraternité, egalité”) que va simbolitzar l’abolició de l’Antic Règim i l’hegemonia economia polític de la burgesia

Als PaïsosCatalans es van crear acadèmies i societats científiques. La fundació de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. També van sorgir els estudis de tipus històric i filològic (estudi de la llengua), que van donar lloc a la publicació de tractats, com ara les Instruccions per l’ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac, llibre en el qual defensava l’ensenyament en català, o la Gramàtica de Josep PauBallot. Aquesta activitat cultural va establir les bases per la recuperació literària i cultural del segle XIX.


El baró de Maldà
Rafael d’Amat i de Cortada i de Sant Just, baró de Maldà, com la figura literària més representativa del segle XVIII.
La seva obra Calaix de sastre és una mena de dietari que recull, en seixanta volums, els article que va escriure. Prenia notes directament sobre elterreny, de la mateixa manera que ho faria en l’actualitat un periodista o un reporter, i s’interessava per aspectes ben diversos, com ara la descripció d’algun poble o ciutat, o la relació dels plats d’un àpat, esdeveniments històrics importants de l’època, l’expulsió dels jesuïtes, excepcionals o curiosos, l’expectació per l’enlairament d’un globus... Es podria considerar el primer periodista.
ElCalaix del sastre és escrit en una llengua col·loquial plena de castellanismes, que reflecteix la parla popular barcelonina d’aquella època, i amb un estil senzill, directe i amè que respon voluntat d’informar i d’entretenir alhora. Té un gran valor històric, atès que ens ofereix un panorama de la vida quotidiana del segle XVIII.

2. La novel·la al segle XIX

2.1 El realisme i el naturalisme

ELCOSTUMISME
La narrativa costumista va significar la descoberta de la realitat com a matèria novel·lesca.
Va aparèixer en un moment històric de canvi. El procés d’industrialització va comportar un seguit de transformacions que van afectar els diferents àmbits de la societat de l’època. El seu interès se centrava en la descripció, superficial i tipificada, d’escenes de la vida quotidiana o de...