vella i encerclada

Guión teatral

ACTO I
Escena 1
RODAMÓN
Senyors, jo no vinc d’enlloc ni vaig a cap banda.
Només rondo d’un costat a l’altre del nostre país, en
l’espai i en el temps. En barrejo els camins, perquè
s’entrecreuen i se’m confonen, i els qui no som savis
ignorem què ha estat i què és aquest nostre país, on
comença i on acaba.
L’hem embastardit, però és. L’hem malmenat, però
existeix.
Ensangunieja molt de pensar si continuarà o no
vivint i, si de cas, de quina manera. Amb la música i
amb la paraula, en un to planer, potser aconseguirem
resseguir-ne alguns indrets i alguns moments davant
vostre.
Partirem de Barcelona,
centre, guia, cap, casal
d’aquesta petita terra
de noms i títols estranys.
Els seus senyors n’eren comtes,
temps després reis d’Aragó.
A ciutat, quan hiparaven,
aplegaven una cort,
amb alabardans, dignataris,
barons, dames, trobadors,
escrivans, regalats clergues,
canilles, poltres, falcons.
En salvàvem el Tinell,
despullat, harmoniós,
i d’altres daurades pedres,
queixalejades pel sol.
Però l’evocada vila,
empara del meu enyor,

(CONTINÚA)

CONTINÚA:

2.

és avui taüt, desfici,
un enorme ventre fosc,
tot esvorancat per obresmanades sense destorb,
perquè lleis i normes ballen
al dring de grogues raons.
Amb tristesa la defujo,
de pressa n’alcem el vol.
II. Un casament al Voló
RODAMÓN
M’he dirigit de primer cap al nord i a l’est de la
vella terra. Els meus passos han resseguit la costa
de llevant, tan lluminosa i benigna, la carena llarga
i estesa de turons gairebé abocats sovint damunt el
mar.
Hecontemplat la claror de la Selva, els nobles
monuments de Girona, les aspres Garrotxes, l’obert
Empordà, amb el seu litoral avui tan espatllat per
una explotació àvida i sense mesura. Amunt i avall,
en aquest país tan divers i tan antic, no he oblidat
el Montseny i el singular Montserrat, el suau Vallès,
agrícola, que contrasta amb la densa concentració de
les seves indústries, ni l’auster plad’Osona,
l’embolic de les Guilleries, l’evocat prestigi de
Ripoll.
M’he atardat a Cervera, a Agramunt, a Balaguer. M’he
embadalit a Cardona, al Berguedà, a la Seu d’Urgell.
He caminat per totes les valls pirinenques, que es
van empobrint i buidant d’una manera trista,
inevitable.
No us cansare més, però, amb rastelleres de noms de
pobles, ni tampoc de comarques, totes elles a la mida
de l’home.Com assenyalar, si no és amb l’índex, al servei d’una
fidel memòria, les lleidatanes i les aragoneses de la
nostra parla?
A l’altra banda d’una il·lusòria frontera, que no hem
acceptat mai, he sisitat els prats, els camps, com
jardins, dels territoris que són al nostre origen
nacional. Tot just en passar la ratlla, al Voló, vaig
assistir a les festes d’unes bodes d’un home molt
ric, desetanta anys, amb una noia sense dot, de
(MÁS)
(CONTINÚA)

CONTINÚA:

3.

RODAMÓN (continúa)
vint. El nuvi, fins aleshores fadrí, assegurava,
contra torbs i núvols de nebots, la campanada d’una
directa i honesta descendència. L’amor li era cantat
amb dolents versos que traïen una idèntica llei
d’intenció.
Amor, senyor,
solemnement et rep, t’aclama
aquesta vila
tan avesada
alsbrills de l’or:
l’ocell els sent.
Amor, gentil
senyor, mostra’t propici
al sacrifici,
sols un indici
per al favor:
llençols de fil.
Lúcid, consents
falsos laments.
RODAMÓN
Em varen convidar al dinar de bodes. Encara me
n’esgarrifo.
En aquestes grans diades
són feixugues les menjades.
De seguida, quan t’entaules,
hi ha xivarri, crits, paraules
sense solta. Si contestes,
guarda’td’aigualir les festes
que s’adrecen tots els qui
tastanegen, plens de vi.

(CONTINÚA)

CONTINÚA:

4.

RODAMÓN
Me’n vaig esquitllar en el punt més dolç i xaró de la
tabola i vaig enfilar, per Salses i el seu estany, la
via de Montpeller.
III. MONTPELLER
Un fatigat putxinel·li
-em diuen Pulcre Trompel·li-,
galiot al rem d’un bot
amb la quilla a frec de llot,
fingeix de saber-ho...