Viatges espacials

Viatges Espacials.

Durant segles, quan els viatges espacials eren tan sols una fantasia, astrònoms, químics, matemàtics, meteoròlegs i físics van desenvolupar un concepte del Sistema Solar, de l'univers estelar, de l'atmosfera terrestre i del possible entorn espacial. En els segles VII i VI a.C. els filòsofs grecs Tales de Milet i Pitàgores es van adonar que la Terra era una esfera. En elsegle III a.C. l'astrònom Aristarc de Samos va afirmar que la Terra girava al voltant del Sol. Hiparc de Nicea, també grec, va recollir dades sobre les estrelles i els moviments de la Lluna en el segle II aC Ptolemeu d'Alexandria, al segle II de l'era cristiana, en la seva concepció còsmica coneguda com a sistema de Ptolemeu, va situar la Terra en el centre del Sistema Solar.La humanitat ha somiat ambviatges espacials milers d'anys abans que aquests comencessin a dur a terme. Proves d'això les trobem en els textos babilònics, al voltant de l'any 4000 aC Dèdal i Ícar, antics mites grecs, també representen el desig universal de volar. Ja en el segle II d.C. l'escriptor grec Luciano va escriure sobre un imaginari viatge a la Lluna. A principis del segle XVII, l'astrònom alemany Johannes Keplerva escriure una sàtira científica sobre un viatge a la Lluna. El filòsof i escriptor francès Voltaire compte en la seva obra Micromegas (1752) els viatges d'uns habitants de Sírius i de Saturn. I el 1865, l'escriptor francès Jules Verne descriu un viatge espacial en la seva famosa novel De la Terra a la Lluna. El somni del vol espacial va continuar en el segle XX, especialment en els escrits del'anglès H. G. Wells, que el 1898 va publicar La guerra dels mons i el 1901 Els primers homes a la Lluna. En els últims temps la ciència ficció ha desenvolupat noves fantasies al voltant dels vols espacials.
Els viatges espacials es programen per evitar els intensos cinturons de radiació que envolten la Terra. En els futurs viatges interplanetaris seran necessàries fortes mesures de protecció davantles tempestes de radiació solar. En els viatges de llarga durada i en òrbites terrestres prolongades els efectes de la falta de gravetat poden reduir mitjançant la rotació de la nau, que reprodueix la gravetat de forma artificial. És per això que les naus espacials es podrien construir en forma de gran roda que gira poc a poc sobre el seu eix, o com una pesa que trencada sobre si mateixa.Astronàutica: Ciència i enginyeria dels viatges espacials, tripulats o no. L'exploració de l'espai o astronàutica és una ciència interdisciplinària que es recolza en coneixements d'altres camps, com física, astronomia, matemàtiques, química, biologia, medicina, electrònica i meteorologia.
Sens dubte el que suscita major interès en la gent de tot el que es refereix a l'exploració dels planetes és laperspectiva de viatges espacials amb tripulació humana.
El primer ésser vivent llançat a l'espai va ser la gossa "Laika", a bord de l'Sputnik 2, el 2 de novembre de 1957.Antes d'enviar a un ésser humà a l'espai era necessari conèixer els riscos amb què s'enfrontaria qualsevol ésser vivent en un viatge espacial. No se sabia si el nivell de radiació seria perjudicial per a l'home o que conseqüènciespodia tenir l'absència de pes que hi ha en l'espai. Per això es va posar en òrbita, en primer lloc, a la gossa "Laika" i després a altres animals. Malauradament, "Laika" no va tornar a la Terra.

Viatges amb tripulació humana:
En anys successius van ser posats en òrbita i recuperats amb èxit, nombrosos vehicles espacials sense tripulació humana, per fi, el 12 d'abril de 1961 el major sovièticIuri Gagarin es va convertir en el primer home en l'espai, a bord de la nau Vostok 1 , de 4730 Kg de pes. Gagarin va orbitar un sol cop la Terra a una alçada compresa entre 180 i 320 km, en un període d'una hora i 48 minuts, i va tornar sa i estalvi a una base prefixada de la Unió Soviètica. Amb aquest vol es va demostrar d'una manera concloent que l'home, almenys durant curts períodes, estava...