I la mort em parlava

Anàlisi argumental
L’Olga va decidir d’anar a viure a Tarragona, encara que la Txell, la seva filla, no volia. Elles discutien sempre i no es portaven massa bé, i ara, a sobre, la Txell havia d’anara un lloc on no coneixia ningú. A classe va conèixer l’Arnau, amb qui havia de fer un treball però es van fer molt amics ja que eren molt semblants en tot: els pares de l’Arnau feia poc que s’havienseparat, i un dels motius era perquè la seva mare no acceptava que era gai. Això va decebre una mica la Txell que s’havia fet il·lusions, però tot va seguir igual.
L’Olga encara no s’havia acostumatque l’Òscar no hi fos, li havia afectat molt. Al principi va sofrir insomni i anorèxia però després va començar a viure, encara que li agafaven atacs d’ansietat, menjava dolços i després els vomitavafins que va començar a parlar amb el psicòleg, que li va alleujar amb pastilles, encara que de tant en tant ho seguia fent.
L’Arnau i La Txell passaven el dia junts, es van apuntar a unamanifestació i, un dia l’Arnau es va quedar a sopar a casa de la Txell. Quan l’Olga i el Joan, el pare de l’Arnau s’havien de presentar, ja es coneixien ja que aquell matí, l’Olga va xocar amb ell i li va donarla targeta perquè ell truqués al seu secretari ja que portava pressa.
Després de la mort de l’Òscar, dos homes que deien ser policies però va descobrir que no ho eren, la van visitar dient-li quesi havia passat alguna cosa estranya els ho contés. Més tard, va trobar una carta a la bústia de l’Òscar, amb una clau dins, però no sabia d’on ni perquè. I un tal Escrivà va quedar amb ella. Va anaracompanyada d’una noia que era detectiu i es feia passar per advocada. L’Escrivà li va ensenyar uns documents amb la seva firma però que ella no havia firmat que la feien propietària d’una empresajuntament amb el Carlos Camacho i li va dir que li comprava la seva part de l’empresa. Li va vendre per una gran quantitat de diners. Amb l’ajuda dels detectius, va saber que la clau era d’una caixa de...