L'Europa A L'Antic Règim

1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

La propietat de la terra
A l’Antic Règim l’agricultura era la riquesa més important. Una petita part dels terrenys se’n podia disposar lliurament. La propietat vinculada permetia al seu titular treure’n profit econòmic, però no podia vendre.
El conjunt de terres d’un senyor es deia senyoria territorial aquest constava de la reserva senyorial que era una zonareservada per a la seva explotació directa. La resta es dividia en parcel·les anomenades masos, la dimensió era suficient per alimentar a una família. El senyor lliurava aquestes a homes lliures o serfs.

Els drets senyorials
Els drets senyorials eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra.
El senyor gaudia de jurisdicció (senyoriajurisdiccional), no només a terres pròpies sinó també a terres alienes (propietaris alodials). El senyor exercia les regalies que li atorgaven funcions militars, justícia, fiscals i del govern. El senyor també treia profit econòmic a través del cobrament dels drets de pas.
Un impost de l’època era el delme, un impost que paguen els no privilegiats a l’església.

Una producció insuficientL’agricultura era una activitat tradicional i era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu de cereals principalment per l’autoconsum.
Per aprofitar la terra van sorgir 2 tipus d’explotació:
← Els camps oberts: es produïen cereals i s’hi practicava el guaret ( un tros el feien servir i l’altre no).
← Terres comunals: dedicades a bosc o a pastures.
La producció ramadera també erainsuficient, la producció de carn i llet era molt reduïda. Les collites marcaven l’economia i periòdicament patien una crisis de subsistència. Anys de males collites provocaven fam, desnutrició i revoltes del pa.

Una població estancada
La incapacitat de l’agricultura per augmentar fa que la demografia de l’Antic Règim es correspongui al cicle demogràfic antic que era un escàs o gairebé nulcreixement demogràfic.
La subalimentació, la falta d’higiene i els escassos recursos provocaven una mortalitat elevada, l’esperança de vida era baixa d’uns 45 anys i la fecunditat era molt alta, cada dona tenia una mitjana de 5 fills. Les malalties i epidèmies provocaven una mortalitat catastròfica, aquests eren la causa de l’estancament demogràfic a llarg termini.

La indústria tradicional i lesmanufactures
Allò que era necessari per al consum quotidià s’acostumava a produir en l’àmbit familiar. A les ciutats hi havia una producció artesana controlada per els gremis.
Gremis: agrupacions d’artesans de la mateixa professió que controlaven el volum de producció, les tècniques i els preus.
L’augment de productes va estimular els comerciants i per evitar el control gremial es va estendreel treball domèstic que consistia en que un artesà comerciant distribuïa la matèria primera i facilitava tot lo necessari a una família pagesa, desprès el comerciant pagava per peça elaborada i s’encarregava de comercialitzar el producte en mercats urbans o colonials. També hi havia les manufactures que eren establiments on s’elaboraven determinats articles de luxe.

La insuficiència delstransports
Els camins i carreteres constituïen el sistema de comunicacions, i el vehicle mes utilitzat era el carro i la diligència moguts per animals i anaven molt lents. El segon mitjà de transport era la navegació marítima i la navegació fluvial.
← La marítima utilitzava la força del vent i la càrrega era bastant limitada i era un desplaçament lent.
← La fluvial era més fàcil i més baratperò requeria bones condicions hidrogràfiques.

El comerç interior i el comerç colonial
La majoria d’intercanvis es feien a les fires, amb la qual cosa el comerç interior solia tenir un abast local o comarcal. El comerç colonial era el comerç entre territoris separats pel mar i a partir d’aquí es van obrir noves rutes marítimes i el comerç colonial va ser un estímul per a les economies...