L'obsolescencia programada.

L’obsolescència programada

L'obsolescència programada o obsolescència planificada és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet oinservible al cap d'un període de temps calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei. L'obsolescència programada s'utilitza en productes moltvariats, per a la indústria, estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.

La conseqüència d'açò és que en algun momentfallarà el producte i obligarà el consumidor a què adquirisca un altre. Este fenomen va començar amb l'aparició de la pereta i van crear "Phoebus", una organització per a que controlara el consum i laproducció de les peretes. La primera pereta va ser la inventada per Thomas Edison que durava 1500 hores, als treballadors d'esta organització se'ls va ocórrer la idea que en compte de que duraren 1500hores duraren menys i així la gent compraria més.
Al 1940 va sorgir el niló, un material en el que es podia fabricar mitges, els creadors van fer unes mitges que duraven molt de temps perquè no estrencaven, al vore que la gent després de comprar aquest producte no comprava més van decidir fer mitges menys resistents per a que la gent comprara més i així augmentar les vendes, perquè si no els queperdien eren els que fabricaven el producte.
Un altre exemple d’obsolescència programada es la impressora, al documentar ix un home al que se li trencà la seua impressora, buscant informació perinternet va trobar que les impressores duien un xip dins que feia que al cert temps la impressora deixara de funcionar per a que així la persona haguera de comprar una altra, aquest home, gracies a unsoftware, que feia que la impressora tornara a funcionar, va aconseguir fer que la seua impressora funcionara altra vegada.
El mateix el pasà a un comprador de la marca Apple, el seu iPod li va durar 12...